“Extrema precarietat”. Aquest és el diagnòstic de la llengua als mitjans d’Occitània. Una hora setmanal de televisió i tres o quatre ràdios “militants” són el principal bagatge a l’Estat francès. A la Val d’Aran, la situació no és especialment millor i l’occità queda relegat a petits espais diaris del 324 i Catalunya Informació.

A l’Estat francès sentir l’occità a la televisió és difícil. De fet només es pot fer als dissabtes a primera hora -quan la majoria de gent tot just es desperta- a la cadena pública France 3. En tres de les denominades antenes territorials (Aquitania, Migdia-Pirineus i Provença) s’emet un programa setmanal de 30 a 60 minuts. Res més. En el panorama radiofònic hi ha tres emissores associatives -fetes des d’un punt de vista militant i no pas comercial- que emeten totalment o parcialment en occità. Es tracta de Ràdio País (Gascunya); Ràdio Occitania (Tolosa) i Ràdio Llenguadoc (Besiers). A més, alguna ràdio local també fa programes molt concrets amb la llengua pròpia.

La Val d’Aran és el territori del país que presenta una millor situació. Si les darreres dades -de principis del 90- situaven l’ús social de l’occità a nivell nacional en un 17%, l’última enquesta a l’Aran la xifra assolia 23%. Una diferència que “creix a nivell qualitatiu” explica el membre del Grup de Lingüística Occitana (GLO) i professor de la Universitat de Lleida, Aitor Carrera. “A l’Aran l’escolarització és en occità i hi ha consciència de llengua, a la resta del país sovint ni se sap els límits lingüístics i es considera un patuès”.

Tot i això la presència de l’aranès als mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) no passa d’anecdòtica. El 324 fa cada tarda una roda informativa de mitja hora i els divendres es fa una desconnexió per l’Aran del Telenotícies Comarques de TV3. Des de fa anys hi ha un programa diari a la ràdio d’un hora (Migdia aranès) que primer s’emetia per Catalunya Ràdio i posteriorment per Catalunya Informació. Precisament a l’emissora de notícies des de fa dos anys es fa un informatiu matinal de mitja hora a dos quarts de vuit. “Fa poc que l’han començat a repetir a la tarda, això és la gran promoció de la llengua” explica irònicament Carrera. A banda, s’han doblat programes concrets com el Pirineu des de l’aire i Les tres bessones. “També es va fer la final de la darrera Copa en aranès però el nivell lingüístic no era el millor” afegeix. Si més no reconeix que és bastant més que el què ha fet mai Televisió Espanyola que a finals dels 80 va emetre un programa conduït per l’actual síndic d’Aran, Francesc Boya.

Llei de l’aranès?
El Grup de Lingüística Occitana ha demanat que la Llei de l’aranès es denomini Llei de l’occità. “Parlar d’aranès no implica per res blaverisme però és important utilitzar en un àmbit formal el nom científic de la llengua” afirma Aitor Carrera. A més, considera que tindria molta més transcendència més enllà de la Val d’Aran i del Principat de Catalunya. També hi està d’acord el director de l’Oficina de l’Occità a Catalunya. “Si va sol, l’aranès no faria res i moriria en quatre dies”, va afirmar fa uns dies i va afegir que l’aranès no és un referent ni històric ni cultural al món, tot i que va reiterar el seu necessari paper com a líder de l’occità.

Carrera valora positivament la Llei -que ara està en tràmit parlamentari- perquè “no deixa de ser un pas endavant”. “És una oportunitat que ha de servir de revulsiu per intentar aturar la galopant substitució lingüista de l’aranès pel castellà”. I és que a inicis dels 80 l’ús social de l’occità a Aran era del 60% i en dues dècades ha retrocedit quasi 40 punts. Pel membre del GLO cal actuar a molts nivells una vegada s’aprovi la llei i en destaca l’estandardització de la llengua. A més, lamenta que la normalització no sigui una prioritat del Conselh Generau i que hi ha poca consciència social i política de l’actual “situació dramàtica”.

2 Comentaris