javier-godoLa Vanguardia posa en qüestió el model TV3. Ho va fer en forma d’article a doble pàgina en la qual s’apunta a la tesi “d’aprimar” les televisions públiques. Pel diari del Grup Godó “TV3 és la televisió autonòmica amb més pèrdues, més treballadors i un major cost per treballador”. Obliden però, en principi, va néixer per ser una televisió nacional i no d’una simple regió.

El temporal de neu va sepultar -i va limitar-ne el debat i les reaccions- del demolidor article “És sostenible el model de TV3?” del rotatiu del Grup Godó acompanyat de l’editorial “Els deures de la Corporació”. Una de les més dures ha estat la que signa el col·lectiu Joan Creixell a Tribuna.cat: “La impunitat del Grup Godó: entre l’amnèsia i la barra”. En l’article s’apunta precisament que La Vanguardia aborda TV3 “com si fos una televisió d’un país normal i n’obvia la funció de construcció nacional i imaginari col·lectiu de les emissores de la CCMA”. “Al Grup Godó això no només no li interessa sinó que lluita perquè no existeixi” afegeixen.

En aquest sentit el col·lectiu Joan Creixell ho intenta deixar clar: “TV3 sí que és sostenible, perquè és l’eina imprescindible d’un país que té problemes de supervivència lingüística, cultural i estructural”. I això considera que molesta tant a la “crosta socialista” com a “l’aristocràcia monàrquica del Grup Godó i a certs grups de comunicació espanyols”.

Més d’un feia temps que esperava un article com aquest en algun dels grans diaris editats a Barcelona. I és que amb la decisió de Televisió Espanyola d’eliminar la publicitat -fent que l’Estat hagi d’aportar via pressupostos 550 milions d’euros més en plena crisi- la veda per qüestionar el model de finançament mixt de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio estava oberta. És necessari repetir, tantes vegades com calgui, que la realitat de l’espai televisiu català no té res a veure amb l’espanyol per la manca de la consolidació d’una oferta privada. I en això, el Grup Godó hi té una part important de responsabilitat.

Ho recorda el columnista d’El Punt, Miquel Pairolí, al seu article “Informació interessada”. Explica que 8tv -el canal principal de Godó- “mai no ha acabat de funcionar i que allò sí que és un pou sense fons econòmic. És fàcil atribuir el fracàs a la suposada competència deslleial de TV3. Però la causa real és la incompetència pròpia, el fet que 8tv és una cadena indefinida en tots sentits, en la programació i en la llengua, un estrany híbrid que no ha sabut trobar el seu públic”. Es pot dir més alt però no més clar.

El Col·lectiu Creixell va més enllà i recorden que són el “grup de comunicació privat més subvencionat de Catalunya” i que no fa “ni els deures” ni retorna el seu múltiplex de televisió. En aquest sentit consideren 8tv un “avortí” -va canviar dues vegades de nom sense massa èxit- amb un 70-75% de la programació en castellà. A banda de no crear una veritable televisió privada catalana -tal i com han pogut fer a nivell radiofònic amb RAC1- l’article detalla la situació de la resta del multiplex: un canal de videoclips (RAC105), un subcontractat al Barça (Barça TV) tot i que havia de ser de pel·lícules i un en proves que “repeteix i repeteix sense parar el programa del pobre Fermí Fernández”.

També el directe!cat, en la seva secció Punt de Mira, es va fer ressò del “míssil” de La Vanguardia contra TV3. El diari digital adverteix que el diari del Grup Godó passa per un moment complicat en el marc de la crisi de la premsa de paper que s’agreujaria per tenir “una audiència molt envellida” i amb un producte “amb una barrera lingüística amb el gruix principal del seu públic”. Cal recordar que l’article i l’editorial del diari ha arribat pocs dies després d’un reportatge de la televisió pública catalana que abordava la crisi de la premsa.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019