Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

bombersLa policia francesa va difondre un vídeo en la qual s’identificava erròniament a cinc bombers catalans com a presumptes membres d’ETA. Poques hores després es feia pública la terrible confusió que ha mostrat davant de l’opinió pública la feblesa de les versions policials i el seguidisme dels mitjans de comunicació.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

El Telenotícies Migdia de diumenge començava amb els dos presentadors drets i amb cares de gravetat. Explicaven que el vídeo que havien mostrat el dia anterior identificant cinc dels presumptes membres d’un escamot d’ETA que hauria assassinat un gendarme francès era un terrible error. Es tractava de cinc bombers -tant de la Generalitat com de l’Ajuntament de Barcelona- que, juntament amb cinc persones més, participaven en un curs d’escalada a l’Estat francès aprofitant les seves vacances.

El to dels periodistes -entre consternats i indignats- contrastava amb les declaracions dels responsables d’Interior espanyol i francès. Mentre el ministre Rubalcaba admetia que “alguna cosa no s’havia fet bé” el director general de la policia francesa, Frédéric Péchenard, titllava el cas de “decebedor”. Mentrestant el president espanyol treia importància a l’error. Cap paraula de disculpa per una situació que hagués pogut esdevenir crítica per la seguretat dels bombers.

Però va destacar la darrera frase (o reflexió en veu alta) dels periodistes de TV3. “Les fonts policials no sempre són fiables”. Una constatació que hauria de servir de lliçó per altres casos i més quan els interessos polítics -aquest diumenge se celebrava la segona volta de les eleccions regionals franceses i Sarkozy necessitava un cop d’efecte per remuntar- eren evidents.

Però en aquest cas tan flagrant -per la facilitat en contrastar ràpidament que la versió policial era totalment falsa- també s’ha pogut veure clarament com els mitjans les donen per bones i, a partir d’aquí, construeixen els seus propis relats que ignoren la presumpció d’innocència. El diari basc Gara ha fet un exercici de revisar les interpretacions que alguns dels mitjans espanyols i bascos han fet de les fonts policials.

“ETA va al ‘súper’” titulava El Correo (diari biscaí del grup Vocento). A El Diario Vasco s’explicava que “tres d’ells portaven una bandolera (…) en les quals, segons la policia basca, podrien dur les armes”. Deia també tenia claríssim que els bombers eren militants d’ETA: “L’aparell militar d’ETA se’n va anar a l’híper abans de robar els cotxes i assassinar al policia”. O El País tampoc deixava lloc a la presumpció d’innocència: “Els etarres que van matar al policial Jean-Serge Nérin després de robar sis cotxes ja tenen cara”. En el cas d’El Mundo utilitzaven les imatges dels bombers per diagnosticar la situació de la organització armada: “La imatge del comando etarra fent la compra i escortant el carret simbolitza la precaritat logística, estructural i anímica d’ETA”.

Un error gravíssim i que no és nou
La difusió d’imatges errònies de presumptes membres d’ETA no és nova. De fet, aquesta mateixa setmana l‘agència EFE va distribuir per error la foto de Joseba Fernández González, militant d’Izquierda Anticapitalista i exmilitant d’Ezker Batua. En aquest cas l’error va ser de l’agència espanyola que va trobar en el seu arxiu una foto d’una persona que tenia el mateix cognom que un dels presumptes membres d’ETA que hauria participat en l’atemptat contra el policia francès.

També en el cas de dos presumptes militants d’ETA detinguts a Molló (el Ripollès) van ser famoses les seves fotografies extretes del Facebook. Més enllà del debat de si les fotos de dos detinguts s’han de publicar -i més, si neguen els delictes- es va donar el cas que alguns mitjans van difondre durant una estona la imatge amb la cara d’una tercera persona sense difuminar mentre que tapaven la cara d’un dels presumptes membres de l’organització armada.