boscosEls Mossos d’Esquadra no permeten als periodistes accedir al bosc on es produeix el desallotjament dels activistes contraris a la línia de molta alta tensió (MAT) al terme de Sant Hilari Sacalm. La negativa dels agents, que no permeten el dret a la informació, arriba un any després de la manifestació dels estudiants contra el Pla de Bolonya que va acabar amb 31 periodistes ferits.

La versió oficial d’Interior nega ordres ni voluntats polítiques. “No hi ha instruccions per no permetre l’accés al lloc dels fets” ha explicat un portaveu del Departament a diversos mitjans. La mateixa font ha responsabilitzat la decisió al comandament que porta a terme el desallotjament dels activistes i ho ha justificat per uns suposats “motius de seguretat”.

Més enllà de les explicacions oficials d’Interior i de qui hagi decidit que els periodistes no poden accedir al bosc on es produeix el desallotjament el resultat és que es limita el dret a la informació. O el que és el mateix, els Mossos poden actuar sense càmeres ni llibretes que puguin resultar incòmodes.

Al punt de control dels Mossos -a 2 km del campament- s’ha identificat a tots els periodistes (tant DNI com carnet de premsa, matrícula de cotxe i telèfon). Així mateix, un periodista d’osona.com ha intentat accedir al desallotjament des de Vilanova de Sau però quan era a 200 metres li han impedit el pas amenaçant amb detenir-lo si continuava. El Col·legi de Periodistes ha realitzat una protesta oficial.

Un any després

La postura dels Mossos de no permetre l’accés dels periodistes arriba un any després de la manifestació estudiantil del 18 de març contra el procés de Bolonya. En aquella ocasió -després d’un matí en la qual es va desallotjar l’UB i es van produir incidents a diversos punts de la ciutat- la protesta del vespre va acabar amb dos-cents ferits entre els quals 31 periodistes. Els Mossos, a banda d’intentar evitar la tasca dels professionals, van arribar a manipular imatges per justificar la seva actuació.

“I què en queda de tot plegat?” es pregunta el fotoperiodista Albert Salamé, que va cobrir les mobilitzacions per l’Agència Catalana de Notícies (ACN). “A nivell professional? La sensació de presa de pèl” explica al seu bloc. En aquest sentit considera que es va produir un “fals corporativisme en defensa dels periodistes ferits” -es va realitzar una concentració a la plaça de Sant Jaume amb un centenar de persones- com aquells mitjans que van intentar aprofitar-ho per aconseguir contrapartides a nivell d’exclusives a les diverses institucions.

Després d’aquells incidents el Col·legi de Periodistes i el Deparatment d’Interior van signar un conveni per evitar nous incidents. Els professionals han d’utilitzar des de l’abril passat un braçat taronja per identificar-se i també poden posar-se una armilla del mateix color. El conveni també estableix que Interior “reforçaria la formació específica sobre el dret a la informació en els cursos que s’imparteixen a membres de la policia a l’Institut de Seguretat Pública” amb l’objectiu de conciliar els “drets a la informació i a la llibertat de les persones”.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019