egunkariaLes hemeroteques no només poden ser un problema per aquells polítics que canvien les seves posicions al llarg del temps. També serveixen per veure què deien periodistes, opinadors i associacions del gremi quan es va produir el cas  .

La Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE) es va “felicitar” aquest dimarts per l’absolució dels cinc directius del diari basc Egunkaria, tancat ara fa set anys per ordre del jutge de l’Audiència Nacional espanyola, Juan del Olmo. La FAPE, a més, “adverteix de danys irreversibles per a la llibertat d’informació”, recorda que es van perdre 150 llocs de treball i demana que les autoritats “reparin el dany ocasionat”. “És una mesura de qüestionada constitucionalitat” -tal i com afirma la sentència- “ja que la Carta Magna de 1978 només habilita la suspensió del dret a la llibertat d’informació i d’expressió en casos d’estat d’excepció però no de terrorisme” expliquen en un comunicat.

Aquesta postura tan clara favor dels exdirectius d’Egunkaria contrasta amb la reacció tèbia que havien tingut anteriorment. Per exemple, l’any 2006 van criticar l’informe de l’Institut Internacional de Premsa (IPI) sobre la llibertat de premsa ja que afirmava que els “mitjans espanyols seguien amb problemes per cobrir ‘temes tabú’ com el terrorisme”. En aquest sentit els dos casos que considerava més greus eren el tancament de l’Egunkaria i les denúncies de tortures dels detinguts així com la condemna a set anys de presó del corresponsal a l’Estat espanyol d’Al Jazeera, el periodista d’origen siri Taysir Alouni, per la presumpta col·laboració amb la xarxa terrorista Al Qaeda.

El president de la FAPE, Fernando González Urbaneja, va lamentar que l’IPI “no s’hagués informat bé” i que casos com el d’Egunkaria “no eren els que més preocupen als periodistes, que tenen temes molt més rellevants”.

Ara, després de fer-se pública una sentència absolutòria tan contundent i demolidora, també és un bon moment per recordar algunes de les “perles” dels periodistes i tertulians dels mitjans espanyols quan es van produir les detencions i el tancament –recull realitzat pel bloc Izaronews d’anàlisi polític basc-.

Luis del Olmo a Onda Cero afirmava que “A Euskadi estan desmantellant l’aparell de captació de la banda criminal ETA, el diari Egunkaria”; “Abans del patrocini, bona notícia del dia” deia Luis Herrero a la COPE (en referència a les detencions); Curri Valenzuela a RNE deia sobre les tortures “Digues-me a mi quin diari és un diari que el seu director s’inventa unes mentides tan grosses”; “Avui estava a la ràdio pública basca informant que l’havien torturat…. només faltaria. És que ho han passat malament, és que han entrat entre els barrots” deia Román Cendoya a la ràdio pública espanyola; “El senyor Martxelo Otamendi, que és un etarra en comissió de serveis, que ha fet una denúncia de presumptes tortures seguint el manual dels etarres” (José María Calleja a Onda Cero) o dos anys després, Fernando Ónega deia a la mateixa ràdio: “Segur que Otamendi ens donarà una gran lliçó professional sobre com ser periodista i, a més, participar en una banda armada”. Hores d’ara, no es té constància que cap d’aquestes persones que es fan dir periodistes hagin demanat disculpes.

Les hemeroteques -en aquest cas en forma de vídeo- també mostren l’episodi vergonyós que va patir Fermín Muguruza en els Premis de la Música del 2003. El músic va dedicar el premi a la millor cançó en euskera als treballadors d’Egunkaria mentre el públic, en principi majoritàriament progressista, li dedicaven crits i una sonora xiulada. Tal i com va explicar a Media.cat el portaveu de la Comissió Catalana de Suport a Egunkaria, David Fernàndez, és necessari “fer un exercici de memòria” ja que l’impacte mediàtic de l’absolució ha estat molt menor que el que es va produir l’any 2003.