Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Presentació a Lleida de l'informe sobre les consultes sobiranistes. FOTO: Media.catEl catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Lleida, Manuel Lladonosa, va felicitar Media.cat en la presentació de l’informe que analitza la cobertura de les consultes sobre la independència el 28F.

L’acte es va fer a Lleida aquest dimarts 20 d’abril. Lladonosa va subratllar que, malgrat que els mitjans més reticents amb el procés de consultes han volgut minimitzar-ho, “fins i tot ells n’han hagut d’acabar parlant i han mostrat que a Catalunya hi ha un canvi”.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

A la presentació, Lladonosa va considerar que, davant del reflex que fa l’informe de l’existència de “dues visions de Catalunya”, “si volem tenir futur, potser aquestes dues visions haurien de dialogar”.

L’acte es va fer a la seu de la capital del Segrià del Col·legi de Periodistes de Catalunya. A més de periodistes de diversos mitjans de comunicació, també hi van acudir dos diputats del Parlament de Catalunya que formen part de la Comissió de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals: Carmel Mòdol, d’ERC, i Marta Alòs, de CiU.

Persones vinculades a Lleida Decideix també van desplaçar-se fins a la seu del Col·legi per conèixer el tractament que han fet els mitjans de les anteriors consultes. I és que el proper diumenge 25 d’abril se celebra consulta a Lleida, tal com es fa en més de 200 muncipis més.

“La discussió és sobre la trascendència”

Els autors de l’informe, Oriol Lladó i Albert Punsola, van desgranar les principals conclusions a què arriba l’informe i van subratllar que troben especialment rellevant el fet que ha canviat el nucli de la discussió al llarg dels mesos sobre les consultes. Si a Arenys de Munt el debat era sobre la legalitat de tirar endavant el referèndum, “en les consultes del 28 de febrer la discussió que hem detectat als mitjans és sobre la trascendència política que té aquest fet”. És a dir, que alguns mitjans minimitzen el valor polític del procés, mentre que d’altres en destaquen la centralitat política que té.

Reflexions a l’entorn de les conclusions de l’informe

Un dels aspectes que assenyala l’informe és que l’atenció que van fer els mitjans en paper a la celebració de les consultes el 28 de febrer passat és menor que l’atenció que hi van fer les versions digitals dels mateixos diaris. Davant d’aquesta constatació, els periodistes que cobrien la presentació van preguntar-ne el motiu. Els autors van explicar que la immediatesa amb què han treballat no els ha permès d’abordar aquesta reflexió amb profunditat, però van apuntar que possiblement s’explica perquè l’agenda amb què treballen els mitjans digitals és diferent que la dels mitjans en paper, encara que un i altre pertanyin a la mateixa capçalera. Relacionat amb això, van afegir que amb la premsa escrita, un mitjà pot decidir no informar sobre un tema, i el lector no en serà tant conscient perquè normalment no té un altre diari en paper per comparar. En canvi, “els mitjans digitals són molt més líquids, i els lectors es mouen d’un a un altre amb molta més facilitat, cosa que els permet detectar quan manca una notícia rellevant en un diari digital”.

En representació de Media.cat, Humbert Roma va presentar tant la feina que fa el Grup de Periodistes Ramon Barnils com l’observatori crític de mitjans que ja fa mig any que va presentar el primer informe.

2 Comentaris