Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Samaranch a Barcelona, el 18 de juliol de 1974, en el 38è aniversari del cop militar de FrancoLa mort de Juan Antonio Samaranch, un alt càrrec del franquisme que va arribar a presidir el Comitè Olímpic Internacional, ha suposat un nou exercici de desmemòria històrica per part dels grans mitjans del nostre país.

De nou, la premsa digital, les xarxes socials i el fàcil accés als mitjans internacionals han compensat la balança.

“Mor Juan Antonio Samaranch refundador de l’olimpisme modern” (La Vanguardia); “El nen que volia dirigir l’esport” (El País) o un neutre “Juan Antonio Samaranch mor a Barcelona” (El Periódico) eren els titulars amb els quals obrien les edicions digitals dels dos principals diaris de paper editats a Barcelona i del periòdic espanyol “progressista per excel·lència”.

Els obituaris, preparats des de feia dies, rebaixaven o directament amagaven que Samaranch va ser un alt càrrec del govern franquista. Era especialment curiosa la referència del diari del grup Prisa: “Vist a la distància, a Samarach, fill de l’alta burgesia catalana, milionari tèxtil, sembla difícil haver-li demanat en qualsevol temps militàncies d’esquerres”. Segurament no reunia les condicions objectives per ser una persona destacada a la causa antifranquista però és que, a banda d’ostentar càrrecs importants del règim (delegat nacional d’Esports -càrrec equivalent a l’actual secretari general- i president de la Diputació de Barcelona), mai va renegar del seu passat. Precisament quan ostentava el càrrec de president de la Diputació i en motiu de la mort de Francisco Franco va considerar el seu mandat “com una de les etapes més brillants de la història d’Espanya”.

Tanmateix, cada vegada és més difícil amagar la història a conveniència, ja que els grans diaris de paper i les televisions i ràdios no tenen el monopoli de la informació. La premsa digital, de nou, ha aportat una visió desecomplexadament crítica amb la figura i amb el tracte d’honor que se li ret. VilaWeb titulava poc després de transcendir la mort: “Juan Antonio Samaranch es mor sense haver passat comptes pel passat franquista” i ho acompanyava amb una foto del 18 de juliol de 1974 en la qual el que després seria president del COI celebrava l’aniversari del denominat “Alzamiento” fent la salutació feixista. L’endemà de la mort, el tema continua encapçalant la portada amb el següent titular: “Catalunya vetlla amb els màxims honors un dels darrers dirigents del franquisme”, ja que la capella ardent s’instal·larà al Palau de la Generalitat.

Precisament aquesta qüestió motiva l’editorial de Nació Digital, “Vergonya nacional”, amb un subtítol ben explicatiu: “Instal·len la capella ardent del franquista Samaranch al Palau de la Generalitat”. L’editorial qualifica “d’inversemblant” i “d’ultratge a la memòria de les persones que van lluitar i morir per salvar tot el que aquest edifici simbolitzava i albergava”. També el directe!cat recordava el passat del finat poc després de la seva mort: “Mor Juan Antonio Samaranch, delegat nacional falangista i expresident del COI”. L’endemà subratllava que la premsa internacional “sí que s’atrevia” amb el passat franquista, al contrari que la classe política catalana.

Precisament VilaWeb ha fet un exhaustiu recull d’enllaços de les “perles” que dediquen els diaris d’arreu del món al personatge, tant per la seva participació al règim franquista com per la seva complictat amb la corrupció: “Si vol entendre la corrupció institucionalitzada, un bon lloc per a començar és el palau de Lausana des d’on Samaranch dirigia el COI” (The Times); “Samaranch va canviar la divisa de Coubertain. Amb ell la cosa important era participar en els beneficis” (L’Express); “Samaranch va deixar créixer un càncer de corrupció i de luxe al COI” (BBC): “No va amagar mai la seva admiració pel dictador Francisco Franco” (Le Monde); “S’ha emportat a la tomba el seu fosc passat amb la camisa blava de la Falange” (L’Stampa); “L’espanyol estava al servei dels feixistes” (Kurier), entre altres.

2 Comentaris