Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

consultes25AL’arribada de les consultes sobre la independència a les grans ciutats catalanes no ha fet moure ni un mil·límetre les posicions dels grans mitjans: silenci fins al dia del referèndum i lectures crítiques l’endemà. Contrastant amb la poca importància que li concedien a les edicions de paper del mateix 25 d’abril, el tag #consultes esdevenia el líder al conjunt de l’Estat espanyol.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Cap novetat al tractament de les consultes sobre la independència als mitjans de comunicació. Tal i com recollia l’informe de Media.cat respecte a l’onada del 28 de febrer -i havia succeït el 13 de desembre– aquells mitjans que consideren que el fenomen no té transcendència política han optat per l’estratègia del silenci fins al mateix 25 d’abril.

En aquest sentit destacaven les portades de diumenge dels grans diaris de paper editats a Barcelona –El Periódico i La Vanguardia– que van fer un autèntic recull de temes molt diversos -tant territorialment com temàticament- per aconseguir obviar les consultes. En el diari del Grup Godó el protagonisme se’l repartir el secretari d’Estat del Vaticà, Tarcisio Bertone -val a dir que era l’únic mitjà al qual havia concedit una entrevista- i una gran foto de Lionel Messi amb la samarreta “Ens hi deixarem la pell” apel·lant a la remuntada contra l’Inter. Més enllà dels temes principals és curiosa la selecció que completa la portada: una llei contra els immigrants il·legals a Arizona (EUA); una novel·la inèdita i inacabada del mequinensà Jesús Moncada; la investigació mèdica contra la malària i el saló immobiliari “low cost”. En el cas del rotatiu del Grup Zeta els temes principals eren el suport al jutge espanyol Baltasar Garzón, la polèmica pel vel islàmic -en motiu de la prohibició de dur-lo a un institut madrileny, els presumptes abusos de funcionaris a la presó madrilenya d’Alcalà Meco i la victòria del Barça contra el Xerez -en conjunt, una mostra del marc de referència d’El Periódico-.

En aquesta ocasió, a diferència del 28-F, La Vanguardia sí que en dedicava algunes ratlles en pàgines interiors. Concretament apareixia a la pàgina 23 de política -la setena de la secció- amb un títol molt neutre “Tercera onada de consultes sobiranistes en més de 200 municipis-. Curiosament, bona part de l’article, que ocupava dues columnes en dos terços de pàgina, els dedicava a la presència d’observadors internacionals bascos -obviant que formaven part d’un col·lectiu de cinquanta representants de nacions d’arreu del món-.

L’endemà, portada i tema d’obertura a El Periódico
Després de repetir-se els resultats al voltant del 20% -tot i que l’endemà han aparegut dades que situen la participació en el 17%- El Periódico ha decidit apostar fort per la notícia considerant-ne la participació un fracàs. En aquest sentit el tema -que el dia abans era tan poc important- obre portada “Punxada sobiranista” i mereix el tema del dia (pàgines 2 i 3) amb el titular  “L’independentisme retrocedeix un altre pas en la tercera onada de consultes”. José Rico firma una crònica que recorda el to de la notícia sobre el suport de Justo Molinero a Cornellà Decideix. En aquest sentit repeteix el concepte de “nova punxada de participació” i afirma que a l’independentisme “no li arriba l’oxigen suficient per rendibilitzar les fatalitat que diagnostica”   -“Estatut ‘sentenciat i esgotat’ pel Tribunal Constitucional (TC), la via autonòmica ‘morta’, la federal ‘inviable’ i una Espanya plural ‘impossible’”-.

La crònica del periodista que Tribuna.cat considera “l’ariet de l’independentisme” inclou les “perles” habituals: “simulacre de referèndums” o “front secessionista”. També afirma que una mostra que el “globus es desinfla” -parla “d’indiferència”- és que “molts ajuntaments i diputacions, fins i tot governats pel PSC, com ara Girona, han cedit espais de titularitat pública per acollir les urnes, sense que l’Estat hagi posat el crit en el cel”. Segurament la causa és a la inversa, l’Estat ha decidit no perseguir el suport dels municipis tant per l’efecte mobilitzador que provoca com per ser legalment molt discutible evitar-ho. Val a dir que en les mateixes peces tracten amb molta correcció la presència d’observadors internacionals bascos. La peça, titulada “Els abertzales prenen nota”, afirma que la jornada va tenir el seguiment “d’una quarantena d’observadors internacionals, arribats de països amb marcat sentiment nacionalista. Des d’Euskadi s’hi van traslladar diversos dirigents de l’esquerra abertzale…”.

També parlava de “punxada” l’edició digital d’El País hores abans que es tanquessin els col·legis. Un article en el qual, entre altres, afirmava que Joan Laporta havia pogut anar a votar a Sant Just Desvern en contraposició a Artur Mas que encara no ho podia fer a Barcelona -una referència que hores després havien esborrat de la crònica-. Oblidaven que el president del Futbol Club Barcelona ja havia exercit el seu vot a la consulta de Sant Cugat del Vallès el 13 de desembre ja que està empadronat en aquell municipi. També van treure de la crònica la referència als observadores internacionals en la qual citaven que provenien de dues nacions i d’Herri Batasuna -oblidant que d’Euskal Herria hi havia membres de diversos partits i que HB fa anys que no existeix-.

Gran seguiment al Twitter
La poca importància que els grans mitjans concedien a les consultes contrastava amb l’ebullició de la xarxa Twitter on l’etiqueta #consultes va ser durant una bona estona la més utilitzada a l’Estat espanyol. L’ús d’aquesta eina la van aprofitar a fons mitjans digitals com VilaWeb, Nació Digital o directe!cat. Altres experiències innovadores van ser les edicions de paper de tres territorials del Grup Nació Digital (Gironainfo.cat, LaGarrotxa.info i Manresainfo.cat) demanant el “sí” o l’informatiu de televisió en directe sobre les consultes emès per delCamp.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

2 Comentaris