Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

diagonal_vanguardiaEl Futbol Club Barcelona va poder certificar la seva vintena lliga de la història el mateix dia que es feien públics els resultats de la consulta sobre la Diagonal en la qual l’alcalde Jordi Hereu ha patit un gran revés. La victòria blaugrana ha aconseguit desplaçar en un segon pla la crisi política originada en el si de l’equip de govern municipal.

Mai una victòria blaugrana -malgrat els incidents posteriors a la celebració- ha arribat en millor moment per l’alcalde barceloní. I és que després d’un cap de setmana “normal”, els resultats de la consulta de la Diagonal haurien estat la principal -pràcticament l’única- gran notícia dels diaris de dilluns.

Un dels casos paradigmàtics és el del Periódico, el diari més proper al PSC i que s’havia mostrat més crític amb les consultes sobre la independència i els seus resultats de participació. El rotatiu del Grup Z ha optat -tal i com havia fet altres vegades- per fer un quadernet monogràfic blaugrana de 20 pàgines que envolta el “diari convencional”. D’aquesta manera, els lectors -i el mateix Hereu- no s’han trobat la notícia sobre la crisi del govern municipal fins a la onzena pàgina.

Tot i això la notícia si que ha obert la portada interior amb el titular: “Hereu deixa anar llast al fracassar en la Diagonal”. També és tema del dia -de les pàgines 2 a 4- insistint en la crisi oberta però evitant paraules dures: “El refús popular a canviar la Diagonal costa el càrrec al número 2 d’Hereu”.

Un dels elements que aixecaven expectativa és com analitzaria El Periódico la xifra de participació després que considerés una “punxada” tant el 17% de les consultes sobre la independència del 25 d’abril com el 21% de mitjana de les diverses onades. A l’hora de la veritat, el resultat -un 80% de vots per l’opció “cap de les anteriors”, que l’Ajuntament havia intentat amagar- i les seves conseqüències polítiques han passat per sobre de la participació (12,2%). Tot i això, és curiós que sigui una xifra que no aparegui en els subtítols i que ni tant sols rebi un adjectiu qualificatiu -de fet surt entre parèntesis-: “El 79,84% dels 172.161 barcelonins que van participar en la consulta sobre la possible transformació de l’avinguda de la Diagonal (una participació del 12,17%) van votar la tercera opció”.

El Periódico també va ser el més benevolent tant bon punt es van saber els resultats. Quan la majoria de les edicions digitals ja parlaven del fracàs d’Hereu, el portal del Grup Zeta mantenia un neutre “La Diagonal haurà d’esperar”. Poc després, ho canviava per un “Arrasa l’opció de no reformar la Diagonal amb el 79,84%”.

Aquests titulars tan neutres contrastaven amb digitals que més s’havien implicat amb les consultes sobre la independència: VilaWeb (“Bufetada a Hereu a la consulta sobre la Diagonal de Barcelona” que després es va transformar en un “Hereu s’estavella a la Diagonal i fa dimitir Carles Martí”) i NacióDigital.cat (“El vot popular enterra la Barcelona guai”) o Crònica.cat. Menció a part mereix el directe!cat que ha al llarg de tota la setmana no ha parat d’assenyalar el caos organitzatiu de la consulta -va arribar a monopolitzar la portada amb les cinc notícies principals-. L’endemà, i tal com fa el Cronica.cat, comparen els referèndums sobre la independència amb la consulta organitzada pel govern Hereu i que ha costat la gens menyspreable xifra de 3 milions d’euros.

Entre la premsa escrita la mateixa Vanguardia -que és el diari que s’ha mostrat més crític amb la consulta sobre la Diagonal i que va destapar la “no votació” d’Hereu– ha hagut de situar la notícia en un segon pla respecte la victòria blaugrana. El titular en pàgines anteriors si que és contundent: “Harakiri a la Diagonal”.