Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Un estudi coordinat pel professor de Periodisme de la Universitat Ramon Llull, Josep Lluís Micó, assenyala que en només dos anys la xifra de periodistes que busquen feina al Principat de Catalunya ha augmentat un 100%. Tot plegat en un context de crisi i mentre cada any es llicencien 500 nous professionals de les universitats catalanes.

Josep Lluís Micó encapçala el grup de recerca Laboratori de Comunicació Digital (DigiLab) de la Universitat Ramon Llull que centra la seva investigació en els canvis derivats de la digitalització dels mitjans de comunicació i en les noves oportunitats que se’n deriven. El Departament de Cultura els hi va encarregar un estudi que analitzés el perfil que reclamen els mitjans dels nous llicenciats, com surten els estudiants de les facultats i quins nínxols laborals hi ha en una època de crisi com l’actual.

L’estudi, presentat al dotzè congrés de la Societat Espanyola de Periodística, posa xifres a una situació molt complicada. I és que en tant sols dos anys, del 2007 al 2009, s’ha passat de 701 persones que buscaven feina de periodista a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) a 1.388. Josep Lluís Micó, coordinador de l’informe, admet que les xifres reals “podrien ser més altes” tant per l’existència de vies alternatives de buscar feina com pel fet que no s’hi inclouen tots els acabats de llicenciar que poden continuar la formació mentre intenten trobar un lloc de treball.

I és que cada any surten de les universitats 500 nous llicenciats. Sobre si és una xifra “sostenible”, Micó intenta evitar fer “judicis de valor”. “La nostra tasca és mostrar la fotografia de la situació, ara bé, segons el mercat hores d’ara no ho és” admet.

L’Estudi comparatiu de les necessitats de personal als mitjans catalans i els periodistes formats a les facultats en època de crisi a banda d’estadístiques oficials s’ha basat en entrevistes amb representants de les universitats, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, els principals grups i mitjans públics i privats, el Col·legi de Periodistes de Catalunya, sindicats, associacions i federacions professionals. Aquestes fonts qualitatives assenyalen amb “unanimitat” que el principal filó d’ocupació actual són els gabinets de comunicació. “Sort en tenim que absorbeixen un bon volum de llicenciats” han explicat a Micó. Tot i això, aquesta percepció no s’ha pogut quantificar pel fet que no sigui un subsector vertebrat amb cap gran associació.

Des dels grans grups de comunicació es considera que actualment tenen un funcionament “de mínims” però que a mesura que es remunti la situació econòmica tornaran a necessitar “mà d’obra”. L’opinió de Josep Lluís Micó no és tant optimista. “Les redaccions estaven sobredimensionades, l’actual situació va per llarg” explica. Per subsectors considera que els nous suports podran créixer una mica mentre que “no ho té gens clar” en el cas dels mitjans tradicionals -televisió, ràdio i, sobretot, premsa escrita-. En canvi té més clar que la televisió digital terrestre (TDT) “està sent una decepció” a nivell laboral. “Algú es pensava que multiplicar el nombre de canals suposaria molta més feina” afegeix.

Pitjors llicenciats?
“No saben res de la professió, són incults i sense vocació”. Tots els responsables dels mitjans de comunicació defineixen d’aquesta manera els nous llicenciats. “És com un mantra” diu Josep Lluís Micó que considera que hi ha “unanimitat” amb el fet que els estudiants cada vegada arriben pitjor. Parlant de la seva pròpia experiència recorda que ja li deien el mateix en la seva primera feina fa més d’una dècada al Levante-EMV.

“Si ho diuen tots hauré de pensar que una part de raó tenen, però jo no hi estic d’acord al 100%” explica. En aquest sentit considera que la formació és cada vegada millor en aspectes com els idiomes, la tecnologia i, en general, una major polivalència. “Això també són coses bones” assenyala. Els responsables continuant buscant el perfil “d’un intel·lectual, amb molts coneixements i que sàpiga ‘qui és qui’”.