Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

adeuespanyaTelevisió de Catalunya emetrà aquest dijous 3 de juny, en horari de màxima audiència, el documental Adéu, Espanya?. La seva directora, Dolors Genovès explica que és un treball sobre la independència i en el qual ha buscat tres exemples internacionals en diverses fases del procés -Quebec, Grenlàndia i Escòcia- per “enriquir” el debat sobre el cas català.

>> Recull de notícies sobre el documental (delicious Media.cat)

“On ets, Espanya? No et veig enlloc. / No sents la meva veu atronadora?/ No entens aquesta llengua que et parla entre perills?/ Has desaprès d’entendre an els teus fills?/Adéu, Espanya!”. Genovès ha utilitzat un dels versos del poema de Joan Maragall de l’any 1898 per titular el seu darrer documental. S’emetrà aquest dijous a partir de tres quarts de deu, en horari de prime time i, de ben segur, generarà debat. De moment, ja s’ha creat un tag per parlar-ne a través de Twitter (#adeuEspanya) i un grup de Facebook. A més, per després de l’emissió -a partir de les 23:45-, s’ha programat un xat amb la directora.

Dolors Genovès explica a Media.cat que la idea la va començar a plantejar l’estiu de 2008 quan estava finalitzant el seu darrer treball Topografia de la memòria. Tal i com va fer en aquell cas, un dels eixos del treball ha consistit en comparar una situació del nostre país -en aquest cas, la voluntat d’esdevenir un estat propi- amb altres casos d’arreu del món. Després d’un procés de tria, l’equip es va decantar pels casos de Grenlàndia, Escòcia i el Quebec. “Es tracta de quatre nacions sense estat, amb passat democràtic i que aspiren a disposar d’un futur constitucional propi per la via pacífica” assenyala Genovès. A més, tenen dos elements en comú: tenen monarques com a caps d’estat i van integrar-se -de manera pactada o per la força- a les actuals estructures estatals al llarg del segle XVIII.

Si aquestes són els punts en comú, la principal diferència és la fase del procés en el qual es troben les diverses nacions escollides. En el cas del Quebec s’han celebrat dos referèndums d’independència -en ambdós casos ha guanyat per poc el “no”- i, a més, la Cort Suprema d’Otawa ha reconegut que es tracta d’una nació. A Grenlàndia, el juny de 2009 va entrar en vigor un nou estatut en què reconeix el dret d’autodeterminació mentre que a Escòcia compten amb un govern de coalició, format per l’SNP i els Verds, que intenta organitzar un referèndum en aquesta legislatura. Tot plegat busca, segons Genovès, “enriquir el propi debat a partir de les aportacions internacionals”.

La directora d’Adéu, Espanya? no considera que el treball “arribi tard”. En aquest sentit explica que el setembre de 2008 no se’n parlava tant com ara. “Des d’aleshores hi hagut tot el moviment de les consultes, els pronunciament de molts intel·lectuals, l’editorial de la premsa…”. “Vam tenir una intuició que després s’ha més que confirmat” assenyala.

Tanmateix, la directora del documental adverteix que no es tracta d’un treball que abordi la pregunta “independència sí, independència no”. “És un retrat dels moviments cap a la independència” assenyala. En aquest sentit es mostra “absolutament preparada” per respondre totes les crítiques “realistes” però no les “irracionals”. “Després que les accions legals contra un documental –Sumaríssim 477 sobre l’afusellament de Carrasco i Formiguera- arribessin fins al Tribunal Constitucional i guanyéssim, ara no em posaré nerviosa” ha explicat amb sinceritat. De fet, aquest mateix dimecres La Vanguardia ha publicat un article  (“TV3 aposta per la independència..”) en el qual qüestiona l’enfocament i tant el Partit Popular com Ciutadans ja l’ha criticat abans de veure.

Mentre en els casos internacionals el documental ha entrevistat a polítics de tots els colors en el cas català ho ha obviat per evitar interferències en el panorama electoral. De fet, el món econòmic és el protagonista ja que “tradicionalment havia quedat fora del debat”. “La percepció és que la independència ja no fa por en el món de l’empresa, ha deixat de ser un tabú” afirma Genovès.

Un altre dels elements diferencials del treball que es podrà veure aquest dijous és la utilització de figures de playmobil per explicar la història de les diverses nacions. “La història és un element clau -però no l’únic- per entendre la situació actual” explica la directora. Per fer-ho han trobat una manera “simple i atractiva” com són les populars figures de joguina.

Després de finalitzar el treball si una cosa clara té la periodista és que “tant Catalunya com a la resta de nacions seran independents si els seus ciutadans ho volen”. Dolors Genovès explica que enlloc -referint-se al Quebec, Escòcia i Grenlàndia- hi ha respostes com les d’aquí “basades en la por i en la pressió”. “Quan algú defensa el ‘no’ ho fa amb arguments racionals” conclou.

>> Web del documental

>> Debat a Twitter (#adeuEspanya)

>> Grup al Facebook

>> Xat amb la directora (dijous 3, 23:45)