Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

"La Sida també juga a Sud-àfrica". Foto: kevinegperry Avui comença a Sud-àfrica el Mundial de futbol. L’esdeveniment esportiu de major impacte i audiència a nivell mundial juntament amb els Jocs Olímpics.

Però també és un bon moment per no oblidar els problemes de l’estat que l’acull així com altres aspectes poc coneguts -també positius- del continent africà. Diverses ONG i portals com Canal Solidari ens aporten eines per aconseguir-ho.

Trenta dies de futbol, 32 seleccions -excepte Anglaterra, totes amb estat-, 15.000 periodistes i una audiència acumulada estimada en 26.300 milions de persones. Aquestes són algunes de les xifres més espectaculars i cridaneres del Mundial de futbol que comença aquest divendres 13 de juny a Johannesburg amb el partit entre els amfitrions i Mèxic.

Qualsevol gran esdeveniment esportiu -es faci en el denominat Tercer Món o al racó més ric del planeta- sempre amaguen situacions socials complicades. Però és evident que en aquest cas -és el primer Mundial que es disputa a l’Àfrica i quan encara no han passat 20 anys de la fi de l’apartheid- és més important que mai.

Malgrat que aquests dies es parlarà de les grans estrelles, dels millors gols, del suport incondicional de les aficions i, com a molt, dels problemes de seguretat dels periodistes desplaçats, és també un bon moment per conèixer la realitat del país i del continent. A aquesta tasca s’hi han abocat diverses ONG però també portals com canalsolidari.org o les institucions d’estudi o representació d’Àfrica.

Campanyes paral·leles al Mundial

Un dels elements més preocupants de Sud-àfrica és la incidència del virus de la sida. Són vora 6 milions de persones afectades -té 49,3 milions d’habitants- i el 18% de la població entre 15 i 49 anys. L’ONG InspirAction denuncia que el país gastarà en l’esdeveniment esportiu -que dura 30 dies- quatre vegades més que el pressupost per lluitar contra la SIDA en les anualitats 2010 i 2011. Per actuar contra aquesta situació l’entitat ha engegat la campanya “Marca un gol a la sida”.

Per la seva banda Metges Sense Fronteres ha expressat la seva greu preocupació per la situació dels milers de migrants i refugiats que viuen a Sud-Àfrica. En aquest sentit ha assenyalat els problemes que es viuen a Mussina, ciutat del nord del país fronterera amb Zimbawe- on des d’inicis d’any l’organització ha tractat 120 víctimes d’atacs i agressions sexuals. Pel diferencial de riquesa mitjana de Sud-àfrica respecte els països limítrofs, el país rep gran onades de nouvinguts per motius econòmics i/o relacionats amb conflictes bèl·lics.

CanalSolidari.org ha dedicat un especial del seu web a l’altra cara del Mundial. Altres iniciatives que recomanen seguir són l’Stand Up United, una selecció mundial de defensors dels drets humans. Un “onze inicial” de representants de diveres nacions del món on es cometen segrestos, abusos policials, discriminació, lapidacions… i que reclament l’atenció del món.

També es fan ressò del monogràfic sobre futbol i SIDA elaborat per l’ONG Sida Studi.

Conèixer l’Àfrica

Un dels objectius d’aquestes campanyes, a banda de sensibilitzar el conjunt de la població, és donar eines als periodistes desplaçats al Mundial per tal que informin d’aquesta altra realitat. En aquest sentit fa uns dies es va celebrar a Barcelona un taller amb periodistes esportius organitzat pel Centre d’Estudis Afrincans. Aquesta mateixa institució ha organitzat pels propers 30 de juny i 1 de juliol unes jornades amb el títol “Sud-àfrica: contextualització i perspectives” per analitzar la realitat del país, el seu paper en el conjunt del continent i els reptes als quals s’enfronta. L’objectiu és “oferir i promoure un coneixement rigorós, que vagi més enllà de la imatge mediatitzada” que rebrem aquest dies. Les jornades comptaran amb les intervencions entre altres d’Alfred Bosch, professor d’Història Africana de la UPF, Ferriol Sòria, consultor i membre del CEA que abordarà el model de reconciliació sud-africà i amb Antonio Santamaría, president del CEA i professor d’Economia de la Universitat Autònoma de Madrid que analitzarà l’economia del país després de la fi de l’apartheid.

Una altra manera de conèixer l’Àfrica ens la proposa la Casa d’Àfrica. Aquesta institució ha editat una guia en castellà de 100 pàgines -tant en paper com en digital- per conèixer “en positiu” l’altra cara del continent. Adreçat als periodistes, i també als aficionats que es desplacin al campionat, la guia parla de futbol africà però també d’elements que van més enllà de les guerres, la pobresa i la SIDA com el creixement del turisme al continent o el fet que Nigèria tingui la segona major indústria cinematogràfica del món.

Tots aquests recursos tenen l’objectiu d’aportar eines per als periodistes que aquests dies es desplacin al Mundial o n’informin des d’aquí, però val la pena tenir també en compte iniciatives comunicatives menys puntuals, com les informacions que periòdicament aporta al seu bloc el periodista català Joan Canela (que actualment resideix a Sudàfrica i que és soci del Grup de Periodistes Ramon Barnils) sobre la realitat del país amfitrió d’aquest esdeveniment.