nvaLes eleccions legislatives de Bèlgica han suposat que un partit flamenc independentista, la Nova Aliança Flamenca (N-VA), fos la força més votada. Mentre alguns mitjans han valorat el fet històric de la victòria en un context de normalitat -una nació que avança cap a la seva sobirania- altres han destacat la incertesa a la qual s’afronta l’Estat belga.

Victòria història dels independentistes flamencs” (VilaWeb); “Els flamencs voten per una república pròpia dins d’Europa” (Nació Digital); “Els independentistes flamencs guanyen les eleccions federals de Bèlgica” (directe!cat) i “Els independentistes flamencs obtenen una victòria històrica” (El Punt) són alguns titulars que resumeixen la normalitat amb la qual tracten aquests mitjans la victòria històrica d’un partit independentista flamenc a les eleccions legislatives de Bèlgica. Una normalitat que entronca amb la visió que han tingut amb qüestions com les consultes sobre la independència que des del setembre de 2009 se celebren al nostre país.

Els titulars de VilaWeb i El Punt aposten per destacar el terme històric ja que no només han aconseguit ser la força més votada a Flandes -la primera vegada que ho aconsegueix un partit obertament independentista- sinó que ha esdevingut la primera força al parlament federal amb 27 diputats (això sí, només un per sobre dels socialistes valons, guanyadors al sud de l’Estat belga). VilaWeb recordava en la seva notícia que el líder del partit, Bart de Wever, ja parlava de Bèlgica com a “dues democràcies” i que molt probablement renunciaria a ser primer ministre d’un estat que avançaria cap a un model totalment confederal. Nació Digital, per la seva banda, apostava per un titular en el qual es considerava normal l’aposta dels flamencs per assolir la seva plena sobirania en el marc europeu.

És una normalitat que aquests dies s’ha posat sobre la taula a TV3 amb l’emissió del documental Adéu Espanya ja que justament mostrava la diferència en les relacions entre Catalunya i el seu estat amb casos similars com els de Grenlàndia, Escòcia i el Quebec. En el cas flamenc, tal i com ha assenyalat el diari digital Crònica.cat, “la premsa espanyola ha evitat comparar Flandes i Catalunya”, restant importància a la victòria de la NV-A i destacant la situació de crisi a la qual s’afronta l’Estat belga.

Precisament el directe!cat recollia en una notícia les declaracions de l’eurodiputat d’ERC, Oriol Junqueras, que comparaven ambdues situacions i consideraven els resultats com una mostra que “l’independentisme és una opció viable i lògica”. Segons Junqueras, company al Parlament Europeu de la formació guanyadora en el marc de l’Aliança Lliure Europea, la victòria de l’N-VA “tendirà a la creació de dos estats, un de flamenc i un de való, que compartiran alguna estructura, com l’exèrcit, la monarquia i la regió de Brussel·les”.

Aquest binomi -fet històric en el marc d’un procés normal- contrasta amb els titulars dels dos principals diaris de paper editats a Barcelona: El Periódico de Catalunya i La Vanguardia. El mateix diumenge el rotatiu del Grup Zeta obria la informació de les eleccions amb “Escac de Flandes a Bèlgica” i amb l’avantítol “Crisi en un país europeu”. L’endemà parlaven de “Un país agafat per pinces” i en l’anàlisi de contraportada (tal i com publica el directe!cat), signada per Eliso Oliveras, s’afirmava que Bèlgica està “condemnada a conviure amb la incertesa a partir d’avui”. Incertesa, crisi, escac… conceptes molt negatius que semblen avisos per a navegants en el cas català. Curiosament El Periódico utilitza el terme “país” per Bèlgica quan en algunes de les notícies admet que les dues “comunitats” (terme que evita l’ús de nacions) no tenen res en comú. Segurament, la terminologia que sorprèn més, apareix en la notícia penjada dilluns al vespre a l’edició digital: “Bèlgica busca un pacte miraculós entre separatistes i francòfons” ja que barreja la postura sobre el futur de l’estat -independentistes o unionistes- amb la llengua -neerlandòfons o flamencs- i això sí, tot evitant l’ús de flamencs i valons.

En el cas de La Vanguardia també aposten per destacar la situació de crisi que es crea amb la victòria de la N-VA (“Incertesa a Bèlgica després de la victòria dels separatistes”) i la preocupació que crearia a la resta del continent (o a l’Estat espanyol?): “En plena crisi econòmica i a menys de tres setmanes d’assumir la presidència rotatòria de la Unió Europea, preocupa la situació del país” afirma el subtitular.