Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) ha fet públic un informe on analitza la presència de joves als informatius de sis televisions que emeten al Principat durant els darrers mesos de l’any passat. Els autors de l’informe alerten de la poca veu que els joves tenen als mitjans de comunicació analitzats i que, sovint, a les notícies protagonitzades per joves hi són presentats com a “problemes” o “víctimes”.
Els autors de l’estudi van fer un buidatge dels informatius TV3, 3/24, TVE a Catalunya, 8TV, BTV i Maresme Digital TV, durant el darrer trimestre del 2009 i van arribar a la conclusió que tot i que els joves de 15 a 29 anys suposen un 18,1% de la població catalana, sols protagonitzen un 3,9% del temps informatiu. A més, però, aquesta cobertura no és només insuficient, sinó també de mala qualitat. Per posar un exemple, fins a un 10,5% dels joves que apareixien en els programes estudiats ho feien sense nom i cognom mentre que les persones no joves que no eren identificades sols representaven un 2,3%. En un àmbit més qualitatiu, l’informe destaca que els joves no van tenir veu pròpia en temàtiques en que hi estaven directament implicats, com el debat social sobre la interrupció voluntària de l’embaràs per a les menors de 16 i 17 anys o la celebració del Dia Mundial de la Infància i la Joventut. Una mancança que qualifiquen de “sorprenent”.

També es fa referència a la imatge estereotipada i problemàtica dels joves. Els dos fets directament relacionats amb la joventut que van ocupar més espai en el període estudiat van ser la detenció de militants de Segi al País Basc (amb 20 minuts de temps de notícia) i el judici dels estudiants contraris al Pla Bolonya desallotjats al març (16 minuts). Unes temàtiques que per al CAC van patir “una visió especialment problematitzada”.

Un altre dels punts en que més s’incideix en la descompensació dels àmbits temàtics, on pràcticament la meitat del temps de paraula dels joves es concentra en l’apartat “Altres”, que recull actors ocasionals. En “Societat”, “Art i cultura” i “Ensenyament” els joves tenen un temps de paraula proporcionalment superior al de les persones no joves, però en canvi tenen presència pràcticament nul·la en “Crònica política”, que no sols representa la part més important del temps, sinó que pels autors de l’estudi també és la més relacionada amb el “prestigi i el poder”. L’única formació política que va ser representada per joves va ser la CUP. Fins i tot en esports -amb protagonistes habitualment joves- els no joves superen aquests en les intervencions.

Arrel de la presentació de l’informe, des del CAC es pregunten “fins a quin punt els mitjans de comunicació reprodueixen el que existeix en la realitat, o bé en marcar determinats accents contribueixen a una determinada percepció social sobre la joventut”. Amb tot, prefereix no fer recomanacions sobre el tractament informatiu de la joventut ni sobre el pes de la seva presència.
En canvi es limita a recomanar l’ús d’El decàleg per a un tractament informatiu adequat de les persones joves, impulsat per l’Agència Catalana de la Joventut, el qual assegura que “pot ajudar a millorar el tractament informatiu de les persones joves i la imatge que projecten”.