Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

A diferència del seguiment de les consultes sobiranistes, els dos diaris més venuts de Barcelona, La Vanguardia i El Periódico, no van menystenir la manifestació del 10 de juliol ni van tractar d’amagar-ne el contingut majoritàriament independentista.

La manifestació del 10 de juliol va convertir-se en el clam més gran per la independència que ha viscut mai el país. Convocada inicialment per mostrar el rebuig social a la sentència del Tribunal Constitucional espanyol que retallava l’Estatut, al final va esdevenir una reivindicació clara d’un estat propi.

En molts sentits, la jornada del 10-J va esdevenir històrica. Un fet destacat pel conjunt de mitjans de comunicació del Principat, que va reconèixer que a partir d’ara moltes coses ja no seran igual.

Potser tampoc seran igual La Vanguardia ni El Periódico, que fins ara s’havien mostrat especialment bel·ligerants amb el creixent moviment sobiranista i que abans, durant i després de la manifestació van mostrar un gir copernicà en aquest sentit.

Per exemple, el mateix dia de la primera gran onada de consultes sobiranistes del 13 de desembre de l’any passat ambdós diaris van decidir per obviar la convocatòria per just l’endemà desacreditar-la. Estratègia que van repetir en moriu de la segona onada del 28 de febrer, tal hi com va recollir l’Informe “El tractament informatiu del 28-F. Anàlisi de la cobertura de les consultes sobre la independència en els principals mitjans escrits en paper i digitals”, editat per Mèdia.cat.

Aquesta vegada, però el tractament dels dos rotatius ha estat diametralment diferent. En dues grans portades monotemátiques el mateix dia de la mobilització que cridaven obertament a participar a la manifestació: La Vanguardia obria amb un cridaner “Provocación” -en referència a la publicació de la sentència per la vigília de la manifestació- i El Periódico amb un “La sentència encén la marxa per l’Estatut”.

L’endemà continuava el tractament agitatiu, amb un “Catalunya sentencia” per part dels de Godó i un “Catalunya diu prou” pels de Zeta. Aquest segon diari arribava a dedicar dotze pàgines senceres a la manifestació, l’article d’obertura de les quals era una emotiva crònica d’una mobilització, que es reconeixia independentista, inèdita fins ara a El Periódico. A les pàgines d’opinió, Francesc Villatoro, Josep Maria Terricabras i fins i tot un desconegut Oriol Bohigas -uns dies abans- plantejaven obertament tesis sobiranistes.

La Vanguardia també posava tota la seva artilleria pesada a cobrir la manifestació, inclosos Quim Monzó, Sergi Pàmies, Jordi Barbeta, Enric Juliana i Toni Soler, cap dels quals, amb matisos, podia amagar la seva simpatia pels manifestants ni deixar de reconèixer que alguna cosa estava canviant.

També La Vanguardia i El Periódico?