Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La recent sentència del Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) de La Haia assegurant que la declaració d’independència unilateral de Kosova no ha violat la legislació internacional ha aconseguit una cobertura totalment idèntica per part de la premsa de Madrid. Si s’hagués de resumir el seu seguiment -des de El País fins a Intereconomía- en una frase es podria dir el següent: “Catalunya no és Kosova”.

El que ja no queda tan clar, llegint aquesta premsa, és perquè, si Catalunya i Kosova no tenen res a veure, el Govern espanyol es va personar en la causa oberta per Sèrbia davant el Tribunal Internacional de L’Haia en una demanda vinculada a un territori en el que a penes hi ha llaços històrics, econòmics o polítics? I perquè el govern espanyol es nega a reconèixer Kosova -com han fet tots els seus aliats tradicionals- i s’alinea amb països com Romania, Xipre, Grècia, Eslovàquia, -dins la UE- Rússia i Xina?

La mateixa editorial de El País cita fonts governamentals espanyoles per assegurar que “Kosova constitueix un ‘cas singular’, la independència del qual és resultat d’una operació de neteja ètnica i una guerra, pel que ‘ningú ho pot prendre com a  model per a situacions que no són comparables’”. El cas és, però, que la sentència del TIJ (en pdf) no fa cap referència a la guerra i a la neteja ètnica com a arguments que validin una declaració unilateral d’independència, sinó que assegura que no hi ha cap normativa internacional que impedeixi les declaracions unilaterals d’independència i que el principi d’integritat territorial només és vàlid en disputes interestatals. Fins i tot, en direcció contrària, l’Alt Tribunal de l’ONU afirma que “l’evolució del dret dels pobles a disposar de sí mateixos ha estat un dels principals desenvolupaments del dret internacional durant la segona meitat del segle XX” i recorda que durant “els segles XVIII, XIX i principis del XX hi va haver nombroses declaracions d’independència que comptaven, sovint, amb l’oposició de l’Estat del qual provenia el territori que proclamava aquesta declaració”. La sentència és tan contundent que des de La Vanguardia, Xavier Antich, germà del director del diari, reconeixia en un article que “a Espanya van cruixir fins els fonaments”.

Aquesta valoració interessada i esbiaixada de la sentència ha estat denunciada a nivell internacional pel Col·lectiu Emma -especialitzat en difondre la versió catalana a nivell internacional,- que en un comunicat adreçat als corresponsals estrangers a l’Estat espanyol assegura que “l’opinió del Tribunal Internacional ha generat nervis a Madrid, on tothom és conscient de la gran importància que té per a Espanya”.