Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

panell parlamentLa prohibició de les curses de braus al Principat ha desfermat una tempesta política i mediàtica tan previsible com exagerada i que contrasta amb el silenci total que va seguir la mateixa prohibició a les Canàries el 1991. Llavors, La Vanguardia només li va dedicar un breu de 30 paraules signat per EFE. Però s’ha de tenir en compte que el tractament mediàtic que es fa a Espanya de qualsevol notícia relacionada amb Catalunya porta incorporada una càrrega important de prejudicis.

Tan protaurins com abolicionistes han tractat de desvincular l’element identitari dels seus arguments i centrar-se en la defensa de la llibertat -els primers- i dels drets dels animals, els segons. Però tant uns com els altres han acusat als contraris d’amagar “raons nacionalistes”. Al final, però, la lectura que se n’ha fet és la que és. El gruix de la premsa internacional ha destacat la voluntat diferenciadora de Catalunya respecte Espanya -i sovint positivament, tal i com exemplifica el titular de l’alemany Süddeutsche Zeitung: “Fi a la crueltat”- i la determinació del factor nacional a l’hora de fer efectiva la prohibició.
En una línia similar però molt més militant, la premsa de Madrid se centra, de forma pràcticament unànime, en la defensa de la “Fiesta Nacional” com a metàfora de la “unidad de España” amb editorials encesos i portades provocadores. Sols Público va marcar la diferència amb un enorme “Olé” a la decisió del Parlament. Això sí, era l’únic rotatiu que defensava que la prohibició tenia un objectiu de defensa dels animals.
Però, fins a quin punt té sentit aquesta interpretació si ambdós bàndols del conflicte negaven tenir arguments identitaris? Doncs sembla que la majora de periodistes es van fixar més en el resultat de les votacions que en les declaracions de les respectives plataformes. I no calia mirar-s’ho gaire per adonar-se que la línia de separació l’ha marcat, no l’eix dreta-esquerra, sinó en català-espanyol, amb una Convergència votant massivament pels drets dels animals i uns socialistes defensant, quasi en bloc, la llibertat d’anar als espectacles taurins.