Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

capçaleresAmb la Diada de l’onze de setembre comença tradicionalment el curs polític als Països Catalans. Curs que enguany serà mogut per la celebració de les eleccions autonòmiques principatines al novembre, les municipals i les autonòmiques valencianes i balears a la primavera. Però també sembla que ho seran en l’espai mediàtic, amb noves propostes i canvis profunds tan amenaçadors com esperançadors en l’espai de comunicació català.

Amb aquest article fem un breu repàs d’alguns d’aquests canvis i iniciem una sèrie en la que anirem aprofundint en alguns dels temes que aquí apuntem. El primer i més espectacular canvi ja està venint de l’anunci que el 28 de novembre arribarà als quioscos un nou diari en català: Ara. El projecte, impulsat pel grup cooperatiu Cultura 03 amb el suport de pesos pesants del periodisme català com són Toni Soler, Albert Om o Antoni Bassas ha despertat optimisme i escepticisme a parts iguals. Tant n’hi ha que pensen que el canvi de cicle polític i social necessita precisament un mitjà d’aquest tipus, com que en l’actual crisi econòmica -i especialment en els mitjans de comunicació- és de boigs posar-se a fer diaris en paper. Però que l’anunci no ha passat desapercebut és evident i no sols ha fet augmentar els dubtes sobre el futur de l’Avui, sinó que ha fet que tornessin a circular amb insistència els rumors sobre una possible edició en català de La Vanguardia. Així doncs, tot i la seva particular crisi, la premsa en paper continua movent-se.
L’altre sector especialment afectat pels possibles resultats electorals és els dels mitjans públics. Canal9 a banda –el desastre del qual sembla difícil d’arreglar guanyi qui guanyi els propers comicis valencians,- tant TV3 com IB3 afronten possibles canvis amb cautela i fins i tot amb certa agror, tal hi com demostren els recents conflictes a la direcció de la radio insular o com ho deixa entreveure Mònica Terribas, directora de TV3, a aquesta entrevista, on denuncia les temptacions intervencionistes de la classe política als mitjans públics.
Finalment, acorde amb el futur de galàxia mediàtica i de difusió entre els rols d’emissor i receptor de la informació que ens promet l’era digital, continuen les propostes de nous mitjans sorgits directament de la societat civil i que aprofiten a fons l’abaratiment de les tecnologies i la llibertat d’internet. Dos dels exemples més recents, però no els únics són el retorn d’InfoTV al País Valencià i l’inici d’emissions de Som Ràdio a Barcelona.
Un curs, doncs, on sembla que els mitjans seran més notícia que mai.