Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

juan_carlos_reyEls rumors sobre l’estat de la salut del Rei d’Espanya, Joan Carles I, després de la seva operació a Barcelona el proppassat 5 de maig no paren d’estendre’s en blocs i petits diaris digitals sense que ni la Casa Reial ni cap gran mitjà de comunicació s’atreveixi a dir res al respecte.

Una situació que seria absurda si no fos perquè, al marge de la seva activitat oficial i de la seva presència continuada a les revistes del cor, la figura del Rei d’Espanya continua sent un secret d’Estat en molts aspectes. Una situació donada per un dels pactes de la transició, en que les forces polítiques i les grans empreses mediàtiques es comprometien a no criticar públicament la figura de Joan Carles, però també per una de les legislacions de protecció de la figura del Cap d’Estat més draconianes d’Europa i que ha portat a l’Audiència Nacional espanyola  a actuar contra diversos mitjans que no s’han atès a complir el pacte, tal hi com va passar al setmanari humorístic El Jueves o al diari basc Deia.
Aquest secretisme s’ha estès ara a la situació de la salut del monarca -qui ja té 72 anys- doncs les seves aparicions públiques han estat reduïdes al mínim durant aquest estiu i fins i tot no va anar a la final del Mundial de Futbol de Sud-áfrica, al que cal sumar-li les imatges on necessitava ajuda per pujar les escales de la Catedral de Santiago.
Totes aquestes especulacions potser no tindrien sentit si no fos per la tradicional manca de transparència de la Casa Reial i que aproxima aquesta institució a les seves homòlogues de Marroc o Aràbia Saudita, més que a les de Suècia o Holanda. L’operació de Barcelona no va ser comunicada fins el mateix dia que es produïa i des de llavors no hi ha hagut comunicats oficials sobre el seu estat de salut, pel que es normal que es disparin les alarmes sobre la possibilitat del primer canvi en la prefectura de l’Estat espanyol des de la mort de Franco i amb certs temes pendents sobre la taula com, per exemple, qui seria el l’hereu a la Corona en cas que al Príncep Felip li passés alguna cosa? Una pregunta lògica tenint en compte que l’actual Constitució espanyola pràcticament els ho impossibilita a les seves filles?
La mort d’Alfons de Borbó, germà petit de Joan Carles, a les seves mans -en uns fets que la versió oficial sempre han titllat “d’accident”- quan encara no estava clar qui havia de ser el successor de la Corona i el patrimoni del rei, són uns altres temes tradicionalment “tabú” als mitjans.
Sobre aquest últim fet cal destacar que la revista Forbes calcula la fortuna personal de Joan Carles en 1.800 milions d’euros. Donat que la família Borbó vivia de donacions privades abans de recuperar el tron el 1975 i que oficialment l’únic ingrés del Rei és la partida que els Pressupostos Generals de l’Estat dediquen al manteniment de la Casa Reial -import que el 2010 van pujar als 8,9 milions d’euros. No se sap com fa els comptes Forbes i si inclou es més de 140 milions que Patrimoni Nacional dedica a mantenir els diferents palaus, iots i propietats, oficialment de propietat pública però a la pràctica d’ús exclusiu del Cap d’Estat. El cas és que de forma oficial Joan Carles no té cap tipus d’activitat privada que pogués explicar l’origen d’aquesta fortuna, fet que no té legalment prohibida però que resultaria estranya, donada la seva total “irresponsabilitat jurídica” que impedeix que sigui portat davant un tribunal.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019