Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Tot i que les reaccions a la declaració institucional del president José Montilla van marcar el to del seguiment dels diferents mitjans a Catalunya -fet previsible en una Diada tan preelectoral- l’autèntic fet diferencial la cobertura d’aquest Onze de Setembre ha estat l’àmplia repercussió de la tradicional manifestació independentista que se celebra a la tarda pel centre de Barcelona i que habitualment era reduïda per la majoria de mitjans a un comentari al final de l’article o el reportatge.

Aquest cop, però, sigui per l’efecte “10-J”, sigui per la presència de cada cop més actors polítics a la manifestació -que ara comptava amb l’al·licient de saber quin partit sobiranista aconseguia el bloc més gran,- la majoria de mitjans li han dedicat una cobertura pròpia, al marge de l’acte institucional del Parc de la Ciutadella i de l’ofrena floral al monument a Rafael Casanovas. Pot servir d’exemple comparar la “fotonotícia” que va publicar el rotatiu del Grup Godó al 2008 -fa sols dos anys- on només trobava ressenyable que es cremés una foto del Rei, amb l’actual, amb vídeo inclòs, on es parla “d’èxit” de la marxa i on les cremes de fotos queden per a una altra peça separada i menor.

Però també El Periódico, El País o TV3 -per posar alguns exemples de mitjans que tradicionalment obviaven la mobilització popular- han dedicat amplis reportatges, encara que fos, com en el cas de la capçalera de Prisa, per posar l’accent en la divisió dels convocants i fins i tot assegurar que hi havia menys assistents que l’any passat “segons la Guàrdia Urbana”. La televisió pública fins i tot feia esment a les convocatòries de Girona, Lleida i Reus i explicava la diferència entre els blocs dels partits parlamentaris i els de l’esquerra independentista, en una aposta per la rigorositat a què els mitjans ens tenen poc acostumats quan surten de l’arc parlamentari.

Aquest any, la foto de la imatge del rei Joan Carles cremant va quedar per a la premsa de Madrid, que en els casos d’El Mundo i La Razón va arribar fins i tot a portada, en una cobertura on tracta com a “successos” el que no es vol tractar com a “política” . Un tipus d’actuació que ha tingut en el PP el seu referent polític.