Una condemna de l’ONU que ha passat totalment desapercebuda

Imagineu que un estat és condemnat per una Comissió de les Nacions Unides per “reiteradament” incomplir els drets a l’accés a informació pública, tutela judicial efectiva i a la participació. Què a més, la resolució de les Nacions Unides inclogui que els representants d’aquest estat han “assetjat” entitats i persones de la societat civil i que institucions de control com podrien ser els de defensa de la ciutadania, institucions superiors o els mateixos tribunals “no han pres cap mesura tot i ser coneixedors de la situació”.

Imagineu també –com diria el periodista Pascual Serrano- quin ressò tindria la condemna als grans mitjans de l’Estat espanyol si l’estat en qüestió fos Cuba o Veneçuela.
Però en canvi tots aquests fets es refereixen a l’Estat espanyol, condemnat el passat 12 de juliol per violar els drets civils d’una petita associació ecologista de Los Almendralejos (Extremadura) i de no complir l’Acord d’Aarhus que va ratificar juntament amb uns altres 40 països. En una sessió celebrada a Ginebra, l’organisme internacional va donar la raó a aquesta entitat -que no compta amb seu social ni subvencions- que denunciava que no havia pogut accedir a l’Informe d’Impacte Ambiental d’una refineria que es volia construir al poble ni presentar-ne cap al·legació. Totes les seves queixes a altres organismes públics -tal com el Defensor del Pueblo- també van ser arxivades i no van poder accedir a la justícia gratuïta per no ser una entitat “d’utilitat pública”, una qualificació pràcticament impossible d’aconseguir per a associacions sense una mínima infraestructura. En canvi, van ser acusats en diferents ocasions per l’alcalde de Los Almendralejos d’”inquisidors”, “talibans” o “ignorants” a la premsa local.
Doncs bé, aquests fets no han merescut la qualificació de notícia per cap mitjà de l’Estat espanyol, més enllà d’algun mitjà local, la revista Interviú i alguns mitjans alternatius com el digital Kaos en la Red o Ràdio Klara.
I és que a més de la informació pública i la tutela judicial, l’accés als mitjans de comunicació continua sent una assignatura pendent del Regne d’Espanya.