Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

llei neutraliatatTal hi com ja explicàvem fa un parell de setmanes, les grans companyies de telecomunicacions estan pressionant per canviar el model d’internet i que ja no quedin obligades a servir tots els portals o, com a mínim, no a la mateixa velocitat, en una ofensiva que s’està produint simultàniament a diferents països amb els EUA i la unió Europea al capdavant, encara que a l’Estat espanyol també està agafant força.

Davant aquesta campanya corporativa s’ha engegat ja la resposta d’usuaris i, també, professionals que tenen en l’actual model de xarxa la seva forma de vida, per tal de garantir que internet segueixi sent, en definitiva, internet. La proposta passa per presentar una Iniciativa Legislativa Popular al Congrés espanyol que obligui als operadors de xarxa a garantir a l’usuari que podran escollir qualsevol contingut amb la mateixa accessibilitat. Una llei similar ja va ser aprovada pel Parlament xilè (pdf).
Però a més, la iniciativa conté altres elements tant o més interessant que el seu objectiu. I és que aquesta és totalment una campanya “digital”, sense la participació de cap organització prèviament constituïda i sense reunions presencials. La iniciativa va sorgir a través d’un apunt a un bloc individual que va comença a rebre adhesions. Per ara ja s’ha constituït un grup de treball que prepara el redactat de la proposta de llei a través d’un google groups que està obert a noves incorporacions. Segons recollia el diari Público “s’hi han unit membres de l’esfera internet, advocats especialitzats en protecció de dades o membres de la comunitat del programari lliure, però sobretot gent anònima”.
De fet, aquesta forma de treballar recorda la creació del programari lliure,on el “redactat” del programa també es fa en “obert”, però aquest serà un dels primers cops que aquesta tècnica s’aplica a les lluites socials. Un bon moment per testar el potencial activista de les xarxes socials i, també, fins a quin punt el “món virtual” que viu a internet té capacitat d’influir en el “real”.