Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

carrega vaga

Oriol Clavera

Des d’ahir al matí, la majoria de mitjans del Principat obrien de forma insistent amb el tema de la “capital mundial dels antisistema”. Un discurs recurrent i que ofereix poques novetats respecte a altres incidents violents relacionats amb reivindicacions socials, o no, doncs als “antisistema” també se’ls culpa de les destrosses durant les celebracions per les victòries del Barça o els “botellots”.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Tot i que el discurs ha estat generalitzat i homogeni a la gran majoria de mitjans, El Periódico i Els matins de TV3 s’han encarregat, aquest cop, de liderar l’ofensiva. Els arguments són prou coneguts: cròniques esfereïdores de ciutadans atemorits, altíssimes xifres de danys i crítiques als “tolerants” Joan Saura per una banda -ja convertit en ase habitual d’aquest tipus de cops- i el jutge que es va atrevir a complir la llei i no va acceptar el desallotjament “exprés” del banc ocupat de Plaça Catalunya perquè no hi havia denúncia.
El que resulta més curiós és que aquesta comptabilitat extrema que arriba fins la darrera paperera cremada combini amb la incapacitat de veure que la majoria de la violència de la vaga general la van rebre els sindicalistes i els piquets. Segons testimonis presencials dels fets consultats per Media.cat la jornada succeïa pacíficament pel centre de Barcelona -incloses l’aixecament de barricades típica en mobilitzacions d’aquest tipus- fins que un dispositiu de Mossos d’Esquadra va decidir que un piquet informatiu de més de 3.000 persones no podia baixar per les Rambles, sense donar cap explicació ni motivació per aquesta violació del dret a la vaga, i va decidir dissoldre’l. És improbable que hi hagi algun responsable polític o policial que cregui possible dissoldre una concentració de tanta gent sense generar avalots i violència, pel que “molta gent sospita que hi havia una voluntat clara de provocar un escenari on fos més fàcil criminalitzar una acció que havia recollit tantes simpaties ciutadanes com va ser l’ocupació del banc”, asseguren els mateixos testimonis.
La causalitat dels fets apuntala aquesta tesi, doncs es va desenvolupar en el sentit contrari del que denuncien els Mossos. La pitjor part dels avalots van començar després dels desallotjament i no abans. Així que es fa difícil entendre com una acció que havia de servir per “aturar els violents” va provocar la major onada d’incidents, tal com reconeix, fins i tot, Helena López des d’El Periódico -que també desmenteix la tesi del mateix diari: “Una furgoneta dels Mossos davant de l’antic Banesto -el desallotjament del qual va ser un dels detonants del caos viscut dimecres”. El que prova que ni els mateixos Mossos es creuen la seva versió és que tot i argumentar el seu desallotjament sense ordre judicial per la presència de “radicals violents”, després van alliberar totes les persones que hi havia a l’immoble excepte una i no han anunciat la troballa de cap tipus de material susceptible de ser usat en disturbis.
Però a més, ratlla l’inconcebible la capacitat d’aquest mateixos comentaristes per obviar les desenes de ferits i detinguts que l’actuació policial va generar arreu de l’Estat per tal de coaccionar el dret a la vaga. Càrregues injustificades contra piquets, com la referida a les Rambles de Barcelona o la que es va viure al carrer Colom de València, amb diversos manifestants operats d’urgència, no han merescut a penes cap comentari. Ni tan sols els set atropellaments –el ferit més greu de tota la jornada va ser una afiliada de CGT a Coslada (Madrid)- per esquirols van merèixer una miserable nota de condemna en hores de tertúlies i pàgines de comentaris de denúncia de la violència.
Fins i tot el responsable de CCOO als Mossos d’Esquadra, Toni Castejón, s’atrevia a anar a RAC1 a denunciar que “Barcelona té un problema gravíssim amb aquest col·lectiu [antisistema]” i assegurar  que “una persona que pega o tira una pedra a un mosso d’Esquadra acaba amb una multa de 100 euros” -quan ara mateix hi ha una persona empresonada per aquest mateix delicte- enlloc de donar explicacions de perquè els seus afiliats es dedicaven a sabotejar la vaga convocada pel seu propi sindicat.
Una miopia però que lamentablement no és nova i que, per exemple, ja es va fer notar arran de les celebracions esportives del passat estiu, quan els incidents per les celebracions blaugranes van ser àmpliament coberts mentre s’obviaven les destrosses i aldarulls dels aficionats espanyolistes sols un mes més tard. O que s’observa amb la desídia sistemàtica amb que es tracta la violència feixista al País Valencià.

2 Comentaris

  1. 29-S: La versió del moviment del 25 de setembre « dietarihumbert

    […] És significatiu que el dia de la vaga general, el 29 de setembre, es distingís mediàticament per aldarulls, contenidors cremats i càrregues policials, i no pel més important: la massiva participació en la mateixa vaga i la mobilització contra la reforma laboral imposada pel govern de la monarquia i a favor d’una política al servei de la majoria social i no d’una minoria. En podeu veure una crònica crítica, de com ho van tractar els mitjans, a l’observatori crític media.cat. […]