Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Entrevista a Margaret Luppino, cap de redacció d’In Transit.

Margaret Luppino és una estatunidenca que assegura que al nostre país “s’hi sent com a casa” i ara mateix és la cap de redacció d’In Transit, una revista digital trimestral en anglès pensada per explicar la realitat dels Països Catalans a les persones que no parlin la nostra llengua. Sorgida de la iniciativa de set entitats de la societat civil d’arreu del país, In Transit va començar a operar aquest mes de setembre amb un monogràfic sobre l’Estatut. El segon número, que versarà sobre la llengua, ja està en preparació.

Com se us va acudir començar aquesta iniciativa?

Vam veure que hi ha molta gent que informa sobre els territoris de parla catalana però no hi viu i no parla català, pel que llavors té una visió de la nostra realitat sovint esbiaixada o distorsionada. Per l’altra banda hi ha gent que escriu coses molt interessants sobre la realitat catalana però ho fa en català i llavors aquests textos no surten de les nostres fronteres. Així que vam creure que podia ser positiu traduir aquest material per poder-lo fer accessible a la gent que no entén el català.

Ja sé que porteu molt poc temps, però ja heu fet algunes valoracions?

Per ara són molt positives. Ja tenim més de 200 subscripcions i esperem que vagin augmentant a mida que la iniciativa es vagi coneixent. Ara estem fent un esforç per arribar a les universitats dels EUA i Anglaterra amb departaments en llengües llatines.

Quin creieu què és el públic objectiu d’In Transit?

Més concretament tota una sèrie de professionals -periodistes, diplomàtics, etc.- que viuen a Madrid i que informen sobre Catalunya, però més en general a qualsevol persona que estigui interessada en la realitat catalana i que no en parli la llengua.

La vostra és una iniciativa sorgida des de la societat civil. Què sigui així és perquè tenim una societat civil molt forta o perquè tenim unes institucions que no fan la seva feina?

Més aviat la primera, ja que hi ha moltes altres iniciatives com la nostra, algunes de públiques, com el recent servei en anglès de l’Agència Catalana de Notícies. També n’hi ha d’altres de la societat civil el que penso que és molt positiu. Tenim un bon nivell de col·laboració amb totes i està bé que sigui així, crec que són complementàries.

La diferència és que vosaltres no us limiteu a Catalunya, sinó que la vostra base són tots els Països Catalans.

Massa sovint el fet català s’enfoca només en Catalunya que al cap i a la fi és la realitat més coneguda. Llavors et trobes molta gent que no sap que existeix una Catalunya Nord o que a les Illes es parla català.

Aquesta aposta ens dóna més amplitud i ens permet donar veu a catalanoparlants de les altres comunitats, el que és molt positiu.

Vostè és nord-americana. Això és una avantatge o un inconvenient a l’hora d’informar sobre els Països Catalans?

[riu] No crec que sigui ni una cosa ni l’altra, aquí m’hi sento com a casa, així que no em veig informant d’un altre país.

Més aviat em sento com retornant un favor que em va fer aquest país. Jo vaig estudiar filologia romànica i ningú em va explicar mai que el català existia. No ho vaig descobrir fins que no vaig arribar aquí i crec que cal fer un esforç perquè això no segueixi passant.