Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

espectre blancHi ha cert consens general dient que el futur és a internet. No sols de la comunicació, sinó també de l’economia i fins i tot de la societat. Per tant, de com sigui aquest internet en un futur dependrà en bona mesura com serà la comunicació, l’economia o la societat. Però a pesar d’aquesta transcendència “a Europa quasi ningú s’assabenta d’aquestes coses. Ni es discuteixen. Als EUA sí”, assegura David Ballota, periodista de la revista digital especialitzada Nación Red.

Aquesta diferència en el debat públic sobre els models de la xarxa es nota també en el tipus de xarxa que s’acaba implantant. En només dos dies de diferència -el 21 i el 23 de setembre respectivament- n’hem pogut veure els resultats.

Però abans de començar cal explicar que són els “espais en blanc” o “espectre brossa”. Aquesta expressió fa referència a les freqüències entre els 790 i 862 megahertz (canals 61 al 69 de l’UHF) que han quedat lliures després que la televisió analògica s’hagi passat a la TDT. Tal i com explica el mateix Ballota, això “suposa la distribució d’espectre més gran en 25 anys, quan es van crear el wi-fi actual, els telèfons sense fils i els comandaments a distància”. Però l’actual espectre és encara més cobejat, perquè permet travessar parets més fàcilment, arribar més lluny i transportar més dades.

Què fer doncs amb aquest recurs que és de tots, doncs forma part de l’atmosfera que tots compartim? Doncs hi ha, com a mínim, dues opcions. La dels EUA i la de la Unió Europea.

El govern dels primers ha decidit sota l’impuls de Julius Genachowski, president de la Comissió Federal de Comunicacions (FCC en les sigles angleses) crear un “super wi-fi social”. O sigui que aquest espai serà d’ús públic i podrà ser utilitzat per escoles, biblioteques, universitats, hospitals i ajuntaments per tenir internet a gran velocitat per a usos socials. Es podrà, per exemple, garantir l’accés d’estudiants a internet des de casa seva o desenvolupar la telemedicina. Tot a un cost reduït per als pressupostos públics, tan en construcció d’infraestructures com en les caríssimes connexions mòbils 3G. Un projecte similar ja s’utilitza a l’Ajuntament de Wilmington (EUA), on la seva “xarxa blanca” s’utilitza per coses tan diferents com el seguiment a temps real del trànsit -amb l’estalvi derivat en embussos i combustible,- l’accés a internet públic als parcs i la gestió dels sensors als aiguamolls del parc natural. A casa nostra, l’ús públic d’aquest espectre hagués permès desenvolupar el projecte Xarxa Oberta, ara mateix aparcat per manca de recursos, perquè es pretenia la connexió mitjançant cables de fibra òptica, el que significava una inversió de 600 milions d’euros. Utilitzant aquest espectre hagués estat molt més barat -segons els experts fins a un 80% que la dotació de cobertura per als actuals mòbils de 3a i 4a generació- i, per tant, assumible.

Però dos dies abans que els EUA certifiquessin la socialització d’aquesta mina radioelèctrica la Comissió Europea decidia -les males llengües diuen que es van avançar per evitar pressions- que pel 2013 tots els estats hauran d’haver concedit tot aquest espectre a les operadores de telefonia, bé sigui mitjançant la concessió de llicències, bé sigui subhastant-la al millor postor. “És una decisió a la mesura de les operadores -afirma Ballota- que els permetrà augmentar més encara els seus beneficis”. Però el periodista alerta sobre els riscos de la decisió: “es privatitza un bé comú que podria servir per desenvolupar la societat del coneixement” i critica que la UE hagi cedit a les pressions de les operadores i hagi aprovat a Europa el que la poderosa AT&T no ha pogut fer passar als Estats Units. Encara que allí, el lobi de les “telecos” venia compensat pel de les empreses de continguts i programari -amb Microsoft i Google al capdavant- que tenen el seu negoci a la universalització de la xarxa.

La decisió de la Comissió, però, reforça els dubtes sobre la qualitat democràtica del govern supraestatal europeu. A la poca transparència i control democràtic de les decisions de la Comissió s’hi acaba de sumar -sols una setmana després de l’aprovació d’aquesta privatització- una filtració de documents per part de Wikileaks on es demostra que Jonathan Zuck, president de l’Associació per una Tecnologia Competitiva (ACT en les sigles angleses), s’hauria infiltrat en els comitès d’experts de la Comissió que treballen sobre legislació de drets d’autor en el programari per tal d’influir en els documents de treball de la Unió Europea sobre el tema. Una filtració que deixa molts dubtes sobre com es prenen unes decisions que després beneficien a uns agents socials molt concrets en contra d’altres.