9 octubreÉs un mal generalitzat que els mitjans d’una part del país donin escassa o nul·la importància a les Diades nacionals de la resta. Així, l’Onze de Setembre té poquíssim ressò als diaris del País Valencià o les Illes i al 9 d’Octubre li passa una cosa similar a les capçaleres de Barcelona -encara que enguany se li ha de reconèixer l’esforç que ha fet La Vanguardia, amb dues notícies força extenses.

Però és que la desvalencianització del País Valencià arriba a tals extrems que el 9 d’Octubre -Diada Nacional dels Valencians- ni tan sols acapara la majoria de titulars valencians.

Encara que hi ha graus molt diferenciats segons els diaris, cap capçalera del País Valencià ha dedicat el seu titular principal a l’impacte polític de la Diada, i això que aquest és un any electoral. Encara que els diaris del Cap i Casal s’il·lustren amb fotografies de la processó cívica, Levante considera més important la detenció d’una noia a Alberic per matar el seu company que, per exemple, el discurs institucional de Camps, mentre que Las Provincias destaca un atemporal: “Les màfies omplen de falsificacions el sud d’Europa a través de València”.

Els rotatius de Castelló ni això. El Periódico del mediterráneo destaca en la seva fotografia de portada els tallers infantils organitzats per la Generalitat en un dia festiu i, en més petit, el discurs de camps. El titular central és també totalment atemporal: “La venda de cigarrets cau en picat a Castelló en dos anys”. L’edició de La Plana de Levante sols destaca dels actes del 9 d’Octubre que dos dels premiats per la Generalitat són Professors de la UJI.

I la Información d’Alacant es troba situada, directament, en un altre país. Molt més important que la Diada -el discurs de camps sols mereix un requadre a una columna- és com “la crisis deixa sense belleses deu comissions de Fogueres”… de Sant Joan!

A l’interior, tots els diaris li dediquen més seguiment, però altra vegada molt desigual. Sols Levante li dedica una cobertura important -amb deu peces- que inclouen tant els actes institucionals com els populars -inclosa la Trobada d’Escola Valenciana i la manifestació de la tarda,- memòria històrica i fins i tot actes de fora la ciutat de València. Las Provincias ho redueix tot a una ressenya de la processó cívica, el discurs de Camps i algunes mencions als guardonats per la Distinció de la Generalitat i a les declaracions del secretari general del PSPV, Jorge Alarte. Ni la resta de partits d’oposició, ni la Trobada d’Escola Valenciana ni la manifestació de la tarda surten mencionats en aquest diari o cap altre del País Valencià, on sí hi ha espai per esdeveniments com la desfilada de Moros i Cristians que els darrers anys s’ha anat implantant a valència.

Una desvalencianització que, com recentment apunta l’estudi del sociòleg Vicent Flor, ve promoguda per la pròpia Generalitat Valenciana, que de forma progressiva ha anat eliminant progressivament el “València” o “valenciana” per referir-se a un territori que ha passat a ser, simplement, “la Comunitat” que es “referix a un grup de persones sense espai territorial”, declarava recentment el també sociòleg Rafa Castelló a les pàgines del Levante, per afegir: “Hem desaparegut com a col·lectiu nacional amb aspiracions territorials i ara estem desapareixent com a col·lectiu diferenciat”.