Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

flaix FM CNEl tall de les emissions de les ràdios del Grup Flaix -Flaix FM i Ràdio Flaixbac- el 20 de setembre per part del Consell Superior Audiovisual (CSA) francès a Catalunya Nord, deixava en evidència que les dificultats per comunicar en català no són exclusives de l’Estat espanyol. El CSA argumentava que la freqüència utilitzada per aquestes ràdios interferia dues emissores francòfones -Radio Noltalgie i Radio Catalogne Nord- a l’hora de justificar la seva intervenció. Oients de les zones afectades asseguren que Flaix FM no se sentia ni a Prada ni a Portvendres, poblacions on suposadament s’han produït aquestes interferències.

El Grup Flaix va mostrar ràpidament la seva voluntat de “no deixar penjats” -en paraules de Miquel Calçada, fundador del grup- els seus milers d’oients, reconeixia que aquest era “un problema cíclic” i que, encara que havien intentat repetidament aconseguir llicències, això “havia estat sempre impossible”. I, de fet, la solució emprada -canviar de freqüència i tornar a emetre de forma alegal- ja anuncia que en un futur tornaran a patir el mateix problema.

La pregunta que cal fer-se seria: perquè costa tan obtenir llicències d’emissió per a certs mitjans? I no només privats, ja que Catalunya Ràdio és una altra de les emissores que ha patit els requeriments del CSA i després de vint anys d’emissions ha perdut recepció a Perpinyà. Aquesta qüestió és, si més no, la que es formulen els més de mil seguidors que té el grup de Facebook “Per al retorn de Flaix FM i Ràdio Flaixbac a Perpinyà”, una xifra que posa en evidència la popularitat d’aquesta oferta radiofònica a les comarques septentrionals i que justifica per si soles l’interès dels mitjans catalans per mantenir-hi la seva presència.

Una presència que, a pesar de l’esborrament de fronteres que hauria de suposar la Unió Europea i de les reiterades crides a l’aproximació entre la Catalunya Sud i la Nord, sembla que només es podrà garantir per la suma de la insistència de les direccions dels mitjans i la mobilització dels seus oients de la Catalunya Nord.