Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

multes lingüístiquesÉs habitual, als mitjans de la “Brunete mediàtica”, però també a altres més progressistes a més dels nombrosos blocs de la militància anticatalanista, llegir o sentir sobre les anomenades “multes lingüístiques”, o sigui les sancions que imposa la Generalitat per incompliment de la Llei de Normalització Lingüística, sobretot en el comerç. De fet són tan habituals que, sense que es donin mai dades de la gent afectada per aquesta normativa, s’ha creat tot un imaginari col·lectiu sobre aquest tipus d’expedient administratiu, hi ha col·lectius específics que hi lluiten en contra i partits polítics que posen la seva derogació en un pla destacat del seu programa electoral.

Davant aquesta realitat virtual construïda a cop de repetició mediàtica, aquesta setmana es feia pública que durant el 2009 la Generalitat només va obrir 152 expedients sancionadors per incompliment de les normatives sobre el català en front els 205 que va iniciar per incompliment d’alguna de les 120 lleis que obliguen i regulen estrictament la retolació i etiquetatge en castellà. Normes que són d’àmbit estatal i que la Generalitat té l’obligació de fer vetllar. D’aquests 205 expedients 94 van acabar amb multa, sent Ikea el comerç de més renom afectat.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

A pesar que el debat sobre la llengua es troba més viu que mai després de la sentència del Tribunal Constitucional -que ja s’ha plasmat en la paralització de part dels reglaments lingüísitics de l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Lleida- només el diari El País en la seva edició catalana  es feia ressò de la dada. Evidentment el cas no ha suposat cap escàndol als mitjans conservadors de Madrid, però tampoc ho ha estat per als mitjans catalans, que no n’han informat a excepció d’una irònica columna de Quim Monzó a les pàgines de La Vanguardia. “I en aquesta ocasió la caverna no diu ni mu. Silenci absolut. Ni una queixa, ni un gemec, molt menys un indici de rebel·lió. (…) Cap crit de ‘Llibertat!’. Perquè no repeteixen ara allò tan suat de ‘Prohibit prohibir’?” es pregunta Monzó.

Doncs no només no si han oposat sinó que defensen la mesura. Responent a les preguntes de El País l’ex-diputat de Ciutadans, José Domingo, justifica: “Les normes d’etiquetatge no s’imposen per raons lingüístiques, sinó de salut i seguretat. Em semblen bé, en la mesura que es garanteix la seguretat dels consumidors”. Només li falta afegir que “espanyols”.