Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

benedicteQue un diari que s’autodefineix com a catòlic mostri la seva alegria per la visita del Papa a Barcelona el proper diumenge entra dins d’allò esperable i lògic. Però el que està fent La Vanguardia potser comença a ser excessiu. Quan encara falten quatre dies per a l’arribada de Benedicte XVI han dedicat fins a 17 peces al mateix tema entre l’edició digital i la impresa. Si tenim en compte que ahir van ser 13 les notícies directament relacionades amb aquest acte es fàcil deduir que d’aquí a diumenge serà impossible assabentar-se de qualsevol altre fet que passi el món mitjançant la capçalera del Grup Godó.

A més no es tracta de cap dossier especial. Les notícies es troben distribuïdes per totes les seccions, des de ‘Política’ fins a ‘Gente’ -un secretari del Papa comparteix pàgina amb Shakira, Ricky Martin i Boris Izaguirre- tractant qualsevol aspecte relacionat ni que sigui mínimamment amb el Pontífex, des de la llengua en que oficiarà la missa fins a la fuita en una canonada d’aigua prop de la Sagrada Família. La meticulositat arriba a un detall que permet al lector saber el nombre de grups electrògens que permetran el funcionament de tot el maquinari necessari per a l’espectacle o –amb un to que voreja l’acusació- saber quins consellers i regidors, nom per nom, aniran o no a la missa de la Sagrada Família.

En canvi, però, cap de les notícies fa referència a la polèmica pel cost de la visita als pressupostos públics, a les activitats de la intensa campanya de rebuig que estan organitzant nombrosos col·lectius i moviments socials ni a les crítiques pels casos de pederàstia dins l’església que acompanyen al Pontífex arreu on va. Així que ni tan sols llegint-se totes i cada una de les múltiples notícies publicades a diari li serà possible al lector de La Vanguardia assabentar-se de tots els aspectes relacionats amb el tema. Ja se sap que aquest és un diari catòlic, però potser en aquest cas és -i abusant del tòpic- fins i tot més papista que el Papa.