diadelamemoriaEl titular d’aquesta notícia podria semblar exagerat, però és una part del que va passar ahir Vitòria i no precisament per part de cap grup marginal d’extrema dreta, sinó pel Parlament basc. Segurament l’únic cop a l’Europa post Segona Guerra Mundial en que unes institucions democràtiques reten homenatge a un primer ministre d’un govern feixista. I aquesta és una dada que va passar desapercebuda a totes les cròniques del Dia de la Memòria, la jornada establerta pel Govern basc per recordar les víctimes del terrorisme.

Aquest incomprensible oblit -i més si és té en compte el nom de la diada- era denunciat contundentment per Martxelo Otamendi, director del diari Berria, que demanava, no tant que no es pogués recordar qualsevol persona que hagués mort de forma violenta, sinó que es faci “ocultant el  seu passat i les seves accions”. “Com es pot cometre un frau històric i democràtic d’aquesta mida?” es preguntava qui, a pesar d’haver estat víctima de la tortura, no té dret a cap reconeixement institucional.

Però aquesta no era l’única dada amagada pels mitjans al voltant del Dia de la Memòria. Per El País, “Euskadi es mou cap a la convivència” amb la celebració, en un text que considera que la decisió  d’Eusko Alkartasuna i Aralar de no subscriure la declaració oficial és un “desmarcament” sense  una motivació política clara -almenys no se n’explica cap- i que sembla que el temps haurà de resoldre per si sol. La no participació de l’esquerra abertzale -a pesar que l’homenatge incloïa oficialment militants seus assassinats per grups parapolicials- ni tan sols és tinguda en compte per aquest ni cap altre rotatiu. Una exclusió que suma un gens menyspreable 20% de l’electorat basc.

També les denuncies de les víctimes del terrorisme d’extrema dreta i parapolicial van ser pràcticament silenciades als mitjans i fins i tot es dónen informacions confoses sobre la seva presència a l’acte. Si bé el diari Gara explica que cap familiar de les 80 víctimes mortals d’aquests grups armats va participar a l’acte al Parlament i dels dos que ho van fer a la seu de govern, una ho va aprofitar per mostrar les seves crítiques al model d’homenatge, El Periódico assegura que sí hi van participar familiars de Santiago Broaurd i Josu Muguruza, militants d’Herri Batasuna assassinats per el 1984 i 1999 respectivament.