debatsantcugatUna agra picabaralla entre els tres partits del govern (PSC, ERC i ICV) i els dos de l’oposició (CiU i PP, ja que C’s no va enviar-hi cap representat), per la manera com es va fer el relleu de Sáez per Marín al capdavant de la CCMA, va ser el moment de màxima tensió en el debat de la IV Jornada de Comunicació Ramon Barnils de Sant Cugat del Vallès, celebrada divendres passat. La coincidència d’un secretari del govern, tres diputats i un senador va donar un altíssim nivell a l’acte, coorganitzat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB) i Cugat.cat, el mitjà de comunicació multiplataforma de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, que el va retransmetre en directe per Internet.

Jordi Cuminal (diputat de CiU), Josep Maria Balcells (diputat del PSC-CpC), Carles Mundó (secretari de Mitjans de Comunicació i representant d’ERC), Santi Rodríguez (diputat del PP) i Jordi Guillot (senador d’ICV-EUiA) van debatre sobre les polítiques de les seves respectives formacions en l’àmbit dels mitjans de comunicació públics, moderats per la periodista Laia Altarriba, membre del GPRB i cap de la secció de mèdia del diari Ara.

En el primer dels tres blocs temàtics en què es va dividir el debat, el dedicat a la CCMA, es tractava de veure quin model organitzatiu i quines vies de finançament es propugnaven per a l’organisme públic, però els cinc representants polítics van introduir aviat un element molt més polèmic: la independència de “la Corpo” respecte al govern català, a partir de l’actual llei de l’organisme, així com la pluralitat o neutralitat dels mitjans que en formen part, bàsicament TV3 i Catalunya Ràdio. Tant Santi Rodríguez (PP) com Jordi Cuminal (CiU) van ser molt crítics amb la manera com s’havia gestionat el relleu d’Albert Sáez com a president del Consell de Govern de la CCMA, acusant el tripartit d’imposar el seu substitut, Enric Marín, sense buscar el consens que la llei exigeix, modificant-la per decret, i van posar aquest fet com a prova de la manca de desgovernamentalització real de l’organisme. Josep Maria Balcells (PSC), Carles Mundó (ERC) i Jordi Guillot (ICV) van rebatre aquesta acusació i van qualificar de “bloqueig”, de “xantatge”  i “de cosa perversa” el fet que CiU es negués a pactar cap nom per tal que el vicepresident de l’organisme, un dels representants de la coalició nacionalista, pogués retenir-ne la presidència.

Pel que fa a la possibilitat de suprimir la publicitat a TV3, com ha passat amb TVE en aquesta legislatura, només el representant del PP va mostrar-se a disposat a parlar-ne, però no de manera immediata, mentre que els altres quatre van coincidir a defensar el finançament mixt (via pressupost public i via publicitat) com a imprescindible. Santi Rodríguez va advocar per reduir progressivament la publicitat de Catalunya Ràdio fins a la supressió total perquè, segons ell, el panorama radiofònic és diferent al televisiu, en existir unes ràdios privades que poden fer aquesta funció. Els representants de CiU, PSC, ERC i ICV van estar-hi en contra, si bé Balcells (PSC) va acceptar que calia revisar a la baixa l’aportació de la Generalitat a la CCMA i revisar a fons com es gestionen els recursos, i de la seva banda, Mundó (ERC) va dir que cal que es racionalitzin recursos i es reorganitzin àrees, “perquè al 2011 no hi ha les mateixes necessitats que als anys 80”, va puntualitzar. Guillot (ICV) va ser més explícit en dir que “TV3 no està a les portes d’un ERO, però cal aplicar economies d’escala per a tot el sistema audiovisual català i cal flexibilitzar-ne la gestió”.

Finalment, la unanimitat va ser molt més alta en entrar en els dos blocs temàtics restants. Pel que fa a la necessitat de potenciar l’Agència Catalana de Notícies, tots cinc polítics van estar-hi d’acord, si bé alguns van demanar que pugui ser més autosuficient pel que fa als ingressos en el futur. Mundó, que presideix l’ACN, va recordar que el que li costa al govern és només l’1 % del que li costa la CCMA (uns 3,5 milions d’euros anuals) i que el rendiment de servei a tot el sistema comunicatiu és molt gran. Cuminal (CiU) va dir que l’èxit de l’ACN és de tots i no només del govern, responent a Mundó, i va voler felicitar concretament el seu director, Saül Gordillo, que estava present a la fila zero del debat.

En l’últim bloc, dedicat als mitjans públics locals i a les estructures de suport a aquests muntades des de les diputacions (Comunicàlia, XAL i COM Ràdio), tots cinc ponents van estar d’acord en què són necessàries, però que caldria racionalitzar-ne l’organització, anant cap a una fusió entre elles, i fins i tot algú (Guillot) va dir que es podrien fusionar amb l’ACN. Mundó ho va qualificar de difícil, ja que aquesta es dedica a la producció de notícies i els altres organismes estan centrats sobretot en la producció de continguts no informatius (esports, cultura, entreteniment…). El panorama de la TDT local al conjunt del territori català també va ser abordat en aquest àmbit i hi va haver diagnòstics diferents al respecte.

La conclusió final podria ben bé ser que els mitjans públics continuen sent motiu d’enfrontament entre els partits catalans, bàsicament per mantenir-ne el control, lluny d’aconseguir-se la seva progressiva despolitització, reclamada i desitjada per la majoria de la professió periodística.