sibilaAhir la Unesco feia públic el reconeixement dels castells i el Cant de la Sibil·la com a Patrimoni Cultural immaterial de la Humanitat, en una sessió en què el flamenc, la dieta mediterrània o la falconeria, entra d’altres també han rebut aquesta distinció. La majoria de titulars han mostrat l’eufòria habitual d’aquest tipus d’actes dels titulars, no sols al Principat o les Balears, sinó al conjunt de l’Estat espanyol, però els motius de l’alegria han estat curosament jerarquitzats de forma molt diferent segons l’origen geogràfic de les capçaleres.

Per a la majoria de mitjans de Barcelona el reconeixement casteller ocupa en solitari els titulars, fins i tot en aquells que tenen vocació nacional, com l’ACN, o que es veuen a les Illes, com TV3. Però no cal ser un defensor dels Països Catalans per trobar motius per defensar una tradició cantada en la nostra llengua -la segona reconeguda per la Unesco després del Misteri d’Elx- i que va arribar a Mallorca precedent de Catalunya, encara que en aquest territori ja s’hagi perdut. El web de notícies de la CCMA o La Vanguardia a penes citen la presència del Cant de la Sibil·la juntament amb la resta de candidatures “espanyoles”. El Periódico va un pas més enllà i iguala la importància dels castells amb el flamenc, deixant el cant mallorquí en un segon pla i sense ni tan sols explicar de què es tracta en tot el text.

Però a la premsa insular no millora massa el panorama. Tot i que a Mallorca hi ha dues colles castelleres -n’hi ha arribat a haver tres- i que es carreguen castells des de 1996, cap dels mitjans de l’Illa ho ha entès suficient com per posar el seu reconeixement internacional al mateix nivell que el Cant de la Sibil·la o, com a mínim, en un pla més destacat que el flamenc o la falconeria. Ni tan sols IB3 o TV Mallorca, que patrocinen els Castellers de Mallorca, ho han trobat necessari i sols el diari de Balears ha mencionat aquest fet.

La premsa madrilenya s’ha dividit, en canvi, entre els que posaven les tres “candidatures espanyoles” -la dieta mediterrània i la falconeria venien recolzades per coalicions supraestatals- a un mateix nivell, com és el cas d’El Mundo o la Cadena Ser i els qui ja des de l’inici deixaven clar quina era la “candidatura estrella” i titulaven un senzill: “El flamenco Patrimonio de la Humanidad”, com feien TVE, El País o ABC. El suport preferent del Ministeri de Cultura per aquesta modalitat quedava palesa en la majoria de reportatges. Així, mentre la campanya per aconseguir el reconeixement del flamenc era explicada abastament el Cant de la Sibil·la era escrit malament una i altra vegada -com Sibila o Sibil.la- encara que aquesta falla la feien també els mitjans catalans en castellà, i sols El Mundo feia menció que aquest és cantat en català.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019