laportaNo fa gaire que el diari El Mundo publicava una enquesta amb els deu personatges més odiats pels espanyols. El guanyador era -gens sorprenentment- una de les persones més criticades pel rotatiu: Josep Lluís Carod-Rovira, qui públicament s’enorgullia del resultat. Si avui la capçalera madrilenya repetís l’enquesta, el guanyador potser seria Joan Laporta.

L’ex-president del Barça i actual candidat a la presidència de la Generalitat s’ha convertit en un dels blancs recurrents, no sols d’El Mundo -que el treu pràcticament cada dia a les seves pàgines- sinó en general de la caverna mediàtica espanyola. Laporta lidera una opció política extraparlamentària i, segons l’enquesta, amb unes opcions que van des dels zero diputats als quatre. Per a una cosmovisió de la política catalana com la que té certa premsa madrilenya -en què Mas ja és un antiespanyol irredempt i ERC amiga dels terroristes- per què preocupar-se tant per una formació que segons tots els càlculs serà marginal? I més tenint en compte l’efecte real que solen tenir aquestes campanyes en l’electorat català, com el que va generar “l’efecte Perpinyà” i els vuit diputats d’ERC de 2004. És impossible saber si Pedro J. vol catapultar Solidaritat Catalana o simplement vendre més diaris a costa de vilipendiar una persona coneguda mediàticament, però és possible que ambdós objectius siguin indestriables. De fet, que la figura de Laporta ven ho demostra que fins i tot The Guardian s’hi fixa a l’hora de parlar de l’independentisme català.

Potser per això, l’estratègia dels mitjans del Grup Godó és completament diferent. A La Vanguardia Laporta ha quedat pràcticament fora de les pàgines de Política mentre copa les d’Esports amb el cas dels comptes del Barça. I és que a aquest empori mediàtic no li costa gens criticar l’actual candidat, però és obvi que la seva estratègia difereix molt de la caverna madrilenya. L’exemple més clar de tot això és segurament el reportatge de vint pàgines d’El Mundo Deportivo en motiu de la victòria del Barça de la Lliga en què el nom de Laporta no era nombrat ni un sol cop.

Segons el propi Laporta, aquesta animadversió és per la seva “desacomplexada catalanitat”. Un argument que faria entendre per què genera rebuig en mitjans tan diferents. Però, com hem vist, les estratègies -i els resultats finals- d’uns i altres són molt diferents.