Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

logos-tv-privades“Les televisions privades espanyoles són les més monolingües d’Europa”. Així de contundents són les conclusions d’un estudi sobre els usos lingüístics a les televisions privades. El cas de la llengua catalana a les televisions privades d’àmbit estatal i una aproximació comparativa a altres països democràtics europeus, que han analitzat la presència del català a Tele 5, Antena 3, Cuatro i La Sexta en comparació amb altres casos similars a Europa.

A l’informe es té en compte tan els informatius com la ficció i, en una segona part, es compara amb altres països europeus amb situacions lingüístiques similars a la catalana. Realitzat per la Fundació Escacc i la Plataforma per la Llengua, amb el suport del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis (CETC), l’estudi ha comprovat com el català és sistemàticament bandejat de les principals cadenes televisives privades d’àmbit estatal i com s’exclouen sistemàticament les declaracions en aquesta llengua. Fins al 78,2% de les personalitats que habitualment s’expressen en català canvien d’idioma, xifra que creix fins al 96% en el cas dels individus anònims. Pel que fa a la ficció, cap de les cadenes estudiades disposa de sistemes de per veure sèries o pel·lícules en català, siguin doblades o subtitulades, tot i que la tecnologia actual ho permet i que TV3 cedeix gratuïtament les seves versions a qui ho sol·liciti.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Aquestes actituds no poden justificar-se per motius econòmics, doncs en altres casos, les minories lingüístiques compten amb ofertes televisives -de canals privats- similars a les de la comunitat majoritària. A l’estudi citen especialment els casos de Bèlgica i Suïssa per les seves similituds amb el cas català, encara que en realitat es tracti de comunitats més petites que la catalanoparlant.

Per això els autors de l’estudi denuncien el “desinterès i el conformisme” de unes televisions que “deformen” la realitat. Unes actituds que s’ha agreujat els darrers anys. La uniformitat de la conducta a tots els canals i la manca d’una legislació estatal que reguli la presència de les llengües cooficials són també destacades a l’estudi.