Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

candidatsDemà acaba la campanya electoral de les desenes eleccions de la Comunitat Autònoma de Catalunya i, després del dia de reflexió, diumenge els ciutadans decidiran si el debat polític els ha motivat a acostar-se fins un col·legi, quina o quines formacions l’han encertat a l’hora de transmetre el seu missatge i sí les enquestes dels diferents mitjans anaven encertades. Potser per això és un bon moment per fer algunes reflexions sobre el que ha significat aquesta campanya a nivell comunicatiu.

Pel que fa a la professió periodística hem viscut la revolta més gran contra els blocs electorals des de que es van començar a produir tímides protestes contra a aquests el 1996. Enguany el tema ha acabat formant part del debat polític gràcies en part a una forta implicació del Col·legi de Periodistes. Fins i tot el CAC -en una nota que es podria qualificar com a mínim de curiosa tenint en compte que l’organisme es declara contrari als blocs- advertia que les informacions sobre el rebuig als blocs superaven la informació sobre alguns partits. A més, la presència cada cop més gran d’internet i les xarxes socials ha permès obrir el debat com mai abans, demostrant que això de les normes ja no funciona com abans. La prohibició de publicar enquestes és una altra d’aquestes muralles que cau davant aquesta nova realitat.

A pesar d’això, poc abans que s’iniciés la campanya principatina, PSOE, PP, CiU i PNB pactaven ampliar l’obligació dels bloc cronometrats a les cadenes privades, en una nova normativa que haurà de començar a aplicar-se per les eleccions municipals i autonòmiques valencianes i balears del maig, en un nou exemple de la capacitat de certs polítics d’aïllar-se de la societat. Paradoxalment, però, han estat dos dels partits votants d’aquesta normativa els qui han protagonitzat un dels actes d’incoherència política més lamentables de la campanya. PSC i CiU, mentre defensen el manteniment estricte i extensió dels blocs han emès durs comunicats de crítica a la Junta Electoral Central per no permetre’ls celebrar un debat on s’excloïa la resta de formacions parlamentàries protegides per aquesta mateixa normativa.

Lamentablement, aquest trist episodi -que ha monopolitzat fins bona part de la campanya- no ha estat una excepció, sinó una mostra del baix nivell que ha assolit el debat polític. Des de Vilaweb Xavier Montanyà es preguntava si ens prenen per imbècils amb “eslògans com: ‘Supermontilla’, ‘l’increïble home normal’, ‘Carreterina’, ‘Artur Mas de lo mismo’, o que es fotografiïn envoltats de gent en pilotes…”. I això que l’article va ser escrit abans del videojoc racista i violent del PP, el vídeo de l’orgasme de les JSC, el de l’Espanya carterista de la JNC o la “peli porno” de Nebrera. En una demanda que resumeix perfectament el que hem patit aquesta campanya, Montanyà avisava que  si “les campanyes electorals poden servir de mesura de l’estat de salut mental política d’un país (…), la nostra salut és lamentable.”