enquestaUna vegada més, els resultats finals de les eleccions al Parlament del Principat d’ahir reforcen la idea que els sondatges d’intenció de vot publicats en campanya diuen més de l’enquestador que de la voluntat real de l’electorat. A pesar de no ser més que una prospecció i de les seves continuades errades, comicis rere comicis, les enquestes s’han convertit en un element central de les campanyes electorals i en una veritable propaganda encoberta.

En un rellevant estudi publicat per Ara, on compara totes les enquestes publicades durant la campanya amb els resultats finals -treball que fins ara mai havia fet cap mitjà i que en aquest cas potser ha estat facilitat pel fet que Ara no n’havia realitzat cap- el sondatge que més s’ha acostat al resultat final ha estat el del CIS espanyol del 12 de novembre amb un 47% d’encert. O sigui amb un error del 53%. A l’altra banda de la forquilla, el Pulsómetro de la Ser del dia 11 només va encertar un 35%, poc més d’un de cada tres possibilitats. Un resultat general que fàcilment pot definir-se com a decebedor.

Encara que si bé la tendència general -pujada de CiU i caiguda del Tripartit- sí que es va preveure, i a més era coincident en tots els estudis, cap dels sondatges va arribar a preveure una topada tan forta del PSC. L’opció més baixa que se li donava la va oferir el Centre d’Estudis d’Opinió i era un mínim de 29 diputats. Tampoc cap mitjà va preveure la pujada del PP -que normalment es preveia estancat o fins i tot amb algun retrocés, encara que és prou coneguda la història de vot ocult que aquesta formació té a Catalunya- ni va tenir en compte la Plataforma per Catalunya, que ha estat a les portes del Parlament i cap sondatge ni tan sols la mencionava. També l’efecte Laporta va ser totalment menystingut -cap enquesta va arribar a donar-los quatre diputats i una majoria no en preveia cap- a pesar de que aquest mateix error es a cometre les anteriors eleccions amb Ciutadans.

Per mitjans queda palès l’obsessió de La Vanguardia per tapar les opcions de SI i la divisió dels mitjans de Madrid entre conservadors i progressistes, en la què els primers auguraven la pujada del PP i els segons n’asseguraven una baixada.