Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

controladorsLa darrera protesta laboral als aeroports aeris ha acabat amb la declaració de l’estat d’alarma, la militarització d’uns treballadors civils i un cobriment mediàtic en que una part en conflicte a penes ha tingut alguna veu. Un recompte final en que les llibertats civils i el dret a la informació no surten especialment ben parats.

A pesar de les hores de ràdio i televisió i les pàgines de diaris en paper i digitals dedicats a seguir el conflicte, la veu dels controladors a penes ha pogut ser escoltada, i quan ho ha fet, ha hagut de defensar-se d’acusacions molt greus enlloc de poder explicar-se serenament. Les entrevistes i declaracions als propis controladors han estat mínimes i evitant els espais de màxima difusió, com, per exemple, el cas de RTVE, que penjava aquest llarg xat al seu web amb el portaveu de la Unió Sindical de Controladors Aeris (USCA), César Cabo, però en canvi, l’entrevista que emetia per televisió era brevíssima. Sols algunes excepcions, com aquesta a El Diario de Ibiza, permetien saber l’altra versió de la història. Fins i tot els mitjans internacionals donaven més espai als controladors que els de l’Estat, tal i com explica un apunt de l’Observatori de l’Ètica Comunicativa de la UOC.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Un cop més, internet i les xarxes socials han estat el refugi del debat social, allí on una part i l’altra podien expressar-se lliurement. Això ha permès tenir accés a dades tan importants per entendre el conflicte com que els controladors aeris no tenen dret a vaga -els seus serveis mínims són sempre del 100%- o que ja hi ha controladors militars treballant en aeroports civils, la retribució dels quals va pel Ministeri espanyol de Defensa, i no pels treballadors. Una realitat, la del no cobriment equànime, que fins i tot era reconeguda pels propis mitjans, com per exemple en aquest article de El Periódico o en aquest del portal de la CCMA 3cat24.cat. Tot un reconeixement implícit de la incapacitat dels comunicadors de realitzar la seva feina.

En canvi, el gruix de la informació sobre la vaga ha anat destinada a cobrir la versió dels polítics -govern i oposició- i la situació als aeroports que, a vegades, eren presentats com autèntics camps de refugiats. Una aproximació humana al conflicte que s’ha d’agrair i que, lamentablement, trobem a faltar en altres qüestions, com per exemple la retirada de l’ajuda dels 426 euros mensuals per aturats sense subsidi anunciada per Zapatero la mateixa setmana i que no ha merescut ni un sol reportatge d’aproximació humana, tal i com recorda l’economista Miren Etxezarreta.