pantallaEl baròmetre que mensualment realitza WICCAC (Webmàsters Independents en Català, de Cultura i Àmbits Cívics) sobre la salut del català a la xarxa ha deixat la de 59,47% de webs analitzades que tenen, com a mínim, versió en català. El màxim  percentatge des de l’agost del 2002, quan es va començar a realitzar el sondeig. Per a fer-lo, WICCAC analitza més de 3.000 portals d’institucions públiques, entitats civils i culturals, ONGs, mitjans de comunicació i empreses privades, tan nacionals com multinacionals amb presència al nostre país, de tots els Països Catalans. Després les separa per àmbits temàtics i també per a les Illes Balears i el País Valencià i les categoritza segons la incidència del català en cada grup.

El primer baròmetre que es va realitzar fa vuit anys i mig va estudiar poc més de 800 webs amb un resultat final d’un 40,71% d’aquestes amb versió catalana. Des de llavors aquesta xifra ha anat pujant progressivament, tot i alguns retrocessos puntuals. Es va superar el 50% a finals del 2005, quan ja es vigilaven més de 2.000 pàgines. En els darrers cinc mesos les pujades han estat consecutives fins a posar-se a la ratlla del 60%.

Per àmbits, els que tenen una major presència del català són les universitats (100%), teatre i dansa, fires i salons, vins i caves, església i cercadors i directoris. Per contra, els que presenten un grau de normalització més baix són el sector de la farmàcia i la química, drogueria, automòbil i electrodomèstics i fotografia, que sols arriba al 6,49% de les 77 webs contades. Les Balears tenen un nivell considerat alt, amb un 67,35%, mentre que al País Valencià és mitjà amb un 55,26%. No hi ha apartats específics per al Principat o la Catalunya nord.

Al llarg de tot aquest temps el català ha augmentat en quasi tots els sectors, però en alguns ha fet veritables escalades, com a les assegurances -d’un 26 a un 60%,- immobiliàries i construcció -de l’11 al 63- i turisme -d’un 5,7 a un 56,5%. Però també alguns que han baixat, com els cercadors, que han perdut un punt, o ràdio i televisió, que ha baixat d’un 82 a un 68%.

Una de les conclusions que es poden treure de l’estudi és que la voluntat compta més que els recursos a l’hora de decidir incorporar el català als webs. Sectors amb menys capacitat com el de les ONGs o la cultura es troben molt ben situats a la taula, mentre que alguns dels pitjors corresponen a les institucions estatals i europees i a les empreses multinacionals amb presència al nostre país. Pel que fa a les institucions, cal recordar que a pesar del reconeixement del català com a llengua cooficial en tres comunitats autònomes de l’Estat espanyol, les pàgines oficials del Congrés, el Senat, el Defensor del Pueblo o la casa del Rey no contemplen el respecte als drets lingüístics dels més de 13 milions dels seus representats que parlen aquesta llengua. Òbviament, tampoc el Tribunal Suprem espanyol. Algunes empreses públiques com Correos o Renfe -els ministeris que ho feien ja ho han eliminat- encara mantenen versions diferenciades pel català i el valencià. Pel que fa a les institucions europees -on el català no és oficial, sols les delegacions a Barcelona i un fòrum de debat de la Comissió Europea l’han incorporat. A més d’aquest baròmetre WICCAC envia cartes a les empreses o institucions que no tenen el català als seus webs. La darrera ha estat el lloc d’Apple.

A més, aquesta setmana, la versió en català de la Viquipèdia, ha assolit els 300.00 articles, i en el darrer any ha esdevingut la 13a enciclopèdia amb més articles després de superar el finès i el noruec i ja és la cinquena versió amb més articles per parlant. També es manté com la Wikipedia amb més articles de qualitat, per sobre de l’anglesa que és en segona posició.