campanya-contra-impunitatEl 28 de desembre sortia de casa seva, al municipi de la Masica, al nord d’Hondures, el periodista televisiu Henry Souza, quan dos desconeguts se li van acostar i li van disparar a boca de canó. Souza moria quasi de forma immediata. Segons els testimonis, els tiradors van marxar en bicicleta. Souza es convertia així en el desè professional de la comunicació assassinat al país centreamericà el 2010 i en el número que posava Hondures en el segon lloc en el macabre rànquing de perillositat per a l’exercici d’aquesta professió que elabora la Federació Internacional de Periodistes. Segons la FIP, on han mort més periodistes de forma violenta -el seu estudi inclou també els morts accidentalment en el transcurs de la seva feina- és al Pakistan, amb quinze. Després vindrien Mèxic i Hondures amb deu cadascun. Finalment Filipines amb cinc. Però si és té en compte la mida dels països, s’ha de matisar que Pakistan tindria “només” un mort cada 11.800.000 habitants, Mèxic un cada 11.200.000 i Hondures un cada 790.000. O sigui que és fins a catorze vegades més perillós exercir el periodisme a Hondures que al Pakistan o Mèxic.

A pesar que el govern hondureny vincula aquestes morts a la criminalitat comuna -el país té una taxa de 72 assassinats per cada 100.000 habitants,- les organitzacions de drets humans, els sindicats professionals i el Col·legi de Periodistes denuncien que la situació ha empitjorat dramàticament des del cop d’Estat de juny de 2009 i en culpen la repressió paramilitar. Cap dels deu casos ha estat resolt per la policia.

Encara que els colpistes van deixar pas a unes eleccions el gener del 2010 i que el nou govern ha estat reconegut com a democràtic per una part de la comunitat internacional, l’oposició i els moviments socials hondurenys continuen denunciant violacions dels drets humans i un govern fortament autoritari. Això ho explicava el periodista Bartolo Fuentes a Media.cat el passat novembre.