Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

nuclearL’anunci del Govern de Madrid que permetria a les companyies elèctriques pujar fins a quasi un 10% la factura de la llum ha endegat un intens debat social i mediàtic que ha cobert diversos aspectes, com el cost real de producció, els sistemes de subvenció, la liberalització i els avantatges i inconvenients de les energies renovables. Però les nuclears i el seu cost econòmic -que ja no ambiental- han passat escandalosalment inadvertides.

Organitzacions de consumidors, veïnals i sindicals han argumentat sobretot el cost social d’aquesta mesura, en plena crisi i dificultats econòmiques per a moltes famílies i, també, petites i mitjanes empreses. Davant d’aquestes queixes, nombrosos articulistes i experts han estat explicant el perquè aquesta mesura era “inevitable” precisament per la crisi i argumentant que el preu de la llum es troba, ara per ara, per sota el cost de producció. El famós “dèficit tarifari” -amb culpables diferents les fonts- que caldria eliminar urgentment. L’exemple perfecte d’aquesta argumentació consensuada a la majoria de mitjans seria aquest editorial de La Vanguardia.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Al marge que els defensors del “dèficit tarifari” no detallen com és possible que les grans empreses elèctriques hagin repartit milions en dividends els últims anys i invertit encara més milions en arriscades operacions a Amèrica Llatina si la producció d’energia genera pèrdues, la gran majoria d’intervencions als mitjans han acusat les subvencions al carbó espanyol i les tarifes preferencials per a les energies renovables -sobretot solar- com les causes de l’encariment de la tarifa “a pesar de la liberalització del sector”, com per exemple explica El Mundo.

Però en canvi, l’alt cost de l’energia nuclear, que externalitza els costos del tractament dels residus i farà el mateix quan toqui desmantellar les centrals actualment existents que estan a punt d’arribar al final del seu cicle de vida, tal i com explica el professor de la Universitat Rovira i Virgili i activista antinuclear Sergi Saladié: “en realitat l’energia nuclear és més cara que qualsevol altra i si no es fan noves centrals és pel seu alt cost econòmic. Les que hi ha en funcionament van poder acabar-se gràcies a una subvenció als anys 80 de 700.000 milions de les antigues pessetes”. Un bon resum de la situació en aquesta línia l’aporta Vicent Boix des del portal Rebelión.

Però no sols s’ha obviat aquest problema, sinó que fins i tot s’ha aprofitat per defensar les nuclears com a solució en front de les “cares i utòpiques” energies renovables. Un exemple de la campanya que -segons ve denunciant insistentment el Grup de Científics i Tècnic per un Futur No Nuclear-  els lobis pro-nuclears han llençat en els darrers anys per tal de pressionar per aconseguir allargar els permisos de funcionament de les centrals.