Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

alto el focCap sorpresa. L’anunci d’ETA fet públic aquest migdia diu exactament el que se li havia demanat des del moviment que, al País Basc i a nivell internacional, malda per iniciar un procés de pau. I per tant era més que previsible. També han estat més que previsibles les reaccions al comunicat, tant les polítiques com les mediàtiques, que semblaven redactades des de molt abans de la data d’avui. Un immobilisme que fa preveure encara un llarg camí cap a la consolidació de la pau.

La decisió d’ETA és històrica i per primera vegada parla d’una treva incondicional, general i internacionalment verificable, i, sobretot, a més està en consonància amb la nova la situació política al País Basc, que ha canviat moltíssim amb l’aposta oberta i decidida de l’esquerra abertzale per utilitzar sols mitjans pacífics per aconseguir els seus objectius. Però a pesar d’aquestes senyals inequívoques, Ebre enllà continuen amb la mateixa dinàmica on predomina el discurs de la victòria i no el de la recerca de la pau.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

A la premsa de Madrid les reaccions mediàtiques han estat totalment alineades amb els diferents espais polítics que representen, sense deixar gaire espai a la reflexió independent. La “caverna” ha  desqualificat el comunicat sense ni tan sols reconèixer que aquest entra en tota la lògica del que s’esperava, tot i que a primera hora encara no havia començat a fer sang del Govern per “pactar amb terroristes”. Així, La Razón, anomena que “el món polític considera una ‘burla’ el comunicat” a unes declaracions de Rosa Díez i en una anàlisis asseguren que els qui ells creuen que han escrit el comunicat són “contraris al lliurament de les armes”. En la mateixa línia -però més prudent- el Mundo pregunta als seus lectors si creuen que l’actual moviment és una nova “treva trampa”.

Per la seva banda les capçaleres més filosocialistes continuen mirant més a la dreta que al procés de pau i reforcen el discurs de que “cal continuar combatent ETA” mentre ignoren tota la part política del procés. Així, El País, se centra a mirar l’edat dels que creu dirigents de l’organització -sembla que és un factor clau, enlloc de les anàlisis polítiques o els posicionaments ideològics- mentre destaca en positiu l’immobilisme dels governs basc i espanyol. Unes tesis recolzades per Público qui, fins i tot, considera “exigència de contraprestacions” la demanda de passos cap a la pau per part dels estats espanyol i francès.

Per la seva banda, la premsa catalanista destaca -i aquesta és potser la gran sorpresa del dia- per l’enorme cautela amb que ha rebut la notícia, sobretot si es compara amb altres anuncis similars. A més, tant l’Avui com l’Ara han entrat a la lògica dominant de referir-se al conflicte com un problema de terrorisme, el que dificulta als seus lectors la comprensió del que està passant, tal i com es defensa, per exemple, des de la BBC. En aquesta posició de trinxeres cal destacar el paper de La Vanguardia, l’únic diari que dedica una llarga peça a explicar l’existència d’un moviment internacional que cerca un procés de pau i com s’ha arribat fins aquest punt, deu mesos després de la Declaració de Brussel·les.

Al País Basc, i també com era d’esperar, Gara fa una crida a “aprofitar el moment”. Una petició que s’ha de llegir en clau basca, on la política s’ha mogut intensament els darrers mesos i on les enquestes venen mostrant una creixent pressió social per un procés de pau que tant PSOE com PP es neguen a considerar.

Un Comentari