Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

dianes de palinLa premsa de Madrid -i els seus lectors, si ens podem refiar dels comentaris que es deixen a les edicions digitals- no es creuen les intencions d’ETA de deixar les armes. El seus Govern continua les detencions d’independentistes bascos i els tribunals investiguen les manifestacions pacífiques perquè s’hi ha fet “apologia de la violència” al mostrar fotos amb les cares de presos.

Durant anys hem sentit repetir una i altra vegada la perillositat de l’apologia de la violència en aquesta premsa madrilenya fins al punt que ha acabat inclosa en el codi penal amb duríssimes penes de presó. Editorials i columnistes han denunciat constantment qualsevol declaració que consideraven amenaçant amb l’argument que “estaven posant la diana als violents” i periodistes partidaris de la llibertat d’expressió van aplaudir els tancaments d’Egunkaria i Egin, del segon del qual es va arribar a dir que era “cinquanta grams d’amonal”.

És de suposar que d’aquestes denúncies contundents i constants n’havia de sortir una ètica d’un periodisme de pau, conciliador i conscient dels perills que certes paraules o actituds podien generar. Però sembla que no és així i que en realitat el periodisme agressiu i difamador no genera violència. Almenys és que opina l’editorial de El Mundo sobre la massacre d’Arizona: “És cert que determinats plantejaments polítics radicals poden incitar a l’odi, però això no és el que passa avui als Estats Units. Això ha passat a tots els països i a totes les èpoques”. No està gens malament, si és té en compte que en aquest cas la diana era literal. Més contundent, La Razón acusa “La maquinaria demòcrata utilitza la massacre per a frenar al Tea Party”, i en la mateixa línia, La Gaceta, rebla el clau i assegura: “L’única qüestió que li ha importat a una part de l’esquerra -que al nostre país inclou a la pràctica totalitat dels mitjans de comunicació- ha estat crear un espantaocells a partir d’un drama humà per a poder-lo instrumentar políticament”. Tenint en compte com van tractar els atemptats de l’11-M per tal de beneficiar electoralment una força política determinada, es pot suposar deuen saber de que parlen.