Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La vinculació d’Iñaki Urdangarín amb les trames corruptes dels governs Camps i Matas cada cop sembla més evident. El que va començar al març passat amb unes insinuacions sobre el que podria haver cobrat l’empresa que ell presidia –l’Instituto Nóos- per certes tasques d’intermediació i l’organització de jornades s’acosta ja a la imputació. Mentre Urdangarín continua instal·lat als EUA amb la seva família, la policia tracta de trobar sense èxit la seu de la seva antiga empresa, que sembla haver desaparegut del mapa.

Les implicacions no són lleus i, encara que per ara no hi ha res il·legal provat, el jutge encarregat del cas Palma Arena investiga perquè l’Instituto Nóos va cobrar fins a 1,2 milions d’euros per a realitzar unes jornades de tres dies sobre esport a Mallorca i si Urdangarín va cobrar alguna comissió en l’adquisició de l’equip ciclista Banesto per part de l’empresa pública de turisme balear. Diputats valencians també han demanat explicacions a Camps sobre els tres milions que va pagara a Nóos per tal d’aconseguir que València organitzés els Jocs Europeus, objectiu que no va aconseguir.  Tant el Govern insular com el valencià no poden aportar totes les factures relatives a aquests casos i sembla que els actuals responsables de l’Instituto Nóos tampoc tenen massa pressa en col·laborar amb la justícia.

Sorprenentment, però, a mesura que el cas s’acostava més i més al gendre del Rei –qui ja va abandonar la presidència de l’Instituto Nóos el 2006 per pressions del Monarca, preocupat per la imatge de la Casa Reial, segons va publicar llavors la revista El Siglo Europeo- menys interès tenien en la història els grans mitjans de comunicació. Si bé la notícia de la imputació de l’exregatista  i amic pròxim d’Urdangarín, Pepe Ballester, va sortir publicat a mitjans com Público o El Mundo i va ser recollit per algunes agències, l’avançament de la investigació, i fins i tot la filtració de la possible imputació del gendre del Rei, no ha passat dels diaris de l’illa.

Però en el món actual el monopoli de la informació ja no es troba a les rotatives. Desenes de digitals, blocs i xarxes socials han publicat i multiplicat la informació. De la mateixa forma que aquests dies molts mitjans constaten la impotència de la dictadura tunisiana a l’hora de censurar les notícies de la revolta que sacseja el país, aquests mateixos mitjans ja són incapaços de tapar la participació de la família Borbó en escàndols d’indole econòmica. Només cal escriure al cercador google les paraules “Urdangarín” i “corrupció” per trobar quasi 8.000 referències i fer-se una idea de com evoluciona el cas.

Una actitud, la dels mitjans, que contrasta fortament amb la des seus col·legues suecs, que han creat un gran escàndol de les correries sexuals del rei Carles Gustau a l’estranger fins al punt que s’ha plantejat la seva abdicació.