Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

cacHi ha cert consens en el món de la comunicació sobre la idoneïtat i necessitat d’una institució com el Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Al marge d’algunes de les seves limitacions derivades de qüestions polítiques que queden fora del seu abast –no té competència sobre els mitjans estatals que emeten a Catalunya, amb el que les seves violacions de la normativa resten impunes- s’entén com necessària l’existència d’un organisme regulador. Això no vol dir que les seves actuacions s’entenguin sempre i que no es percebi un cert biaix en les seves prioritats.

Alguns exemples de les seves últimes actuacions no semblen recolzar la idea d’uns mitjans independents i amb uns professionals amb capacitat decisòria per sobre d’interessos polítics i comercials. Així, ha fet pública la seva condemna de la broma al Rei per part d’un programa de Catalunya Ràdio –a pesar del respecte mostrat en tot moment pel presentador,- ha demanat que s’ampliïn els serveis mínims als informatius de TV3 en cas de noves vagues i, durant la campanya electoral, va criticar que s’informés de les protestes dels periodistes contra els blocs electorals.
En el mateix període no apareix cap posició del CAC per protestar per l’emissió de publicitat sexista o en defensa de les quotes de català. De fet, l’última actuació del CAC en referència a la llengua publicada al seu web data de 2008.

Però a més sembla haver-hi certa fixació de l’organisme en els mitjans públics. Així, tant TV3 com Catalunya Ràdio s’enduen la majoria d’observacions, especialment el programa Polònia al que alguns polítics n’han demanat repetidament la censura. A l’altra banda de l’espectre es troben els mitjans del Grup Godó, que semblen tenir més màniga àmplia. Durant tot el 2010 només van patir una sanció –a 8TV, per passar-se dels percentatges màxims de publicitat- mentre que altres actuacions en continguts, com el fet que dos terços de la programació de 8TV siguin en castellà o que la majoria de la música emesa per RAC105 sigui en anglès –segons un informe publicat per la plataforma per la Llengua- no han motivat cap actuació del CAC. Fins i tot el web de La Vanguardia va ser exculpada per un vídeo produït en relació a l’incendi de l’Horta de Sant Joan on es barrejaven imatges d’altres incendis. El CAC va decidir llavors que “la versió electrònica d’un diari, que a més inclogui vídeos que donin suport a les notícies que s’hi contenen, resten exclosos de l’àmbit d’aplicació de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual”, encara que, després, aquestes mateixes imatges errònies serien retransmeses per dues televisions.