Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

SI a valènciaCom una autèntica profecia autocomplerta, Las Provincias posava en portada que “La provocació catalanista de Laporta acaba amb batussa”. Al text de l’interior tornava a deixar clar que les víctimes eren, en realitat, els culpables del que havia passat, que l’agressió era una “batussa” i descrivia la tensió “entre els dos bàndols” separats per la policia. Laporta, per no caure en la provocació, és acusat poc menys que de covard mentre que Juan Garcia Sentandreu –el dirigent ultra que va protagonitzar personalment l’agressió- és presentat com una espècie de geni de la guerra de guerrilles. Un tractament que contrasta, per posar un exemple recent, amb la cobertura que ha fet el mateix diari de l’agressió patida pel conseller de cultura de Múrcia.

En un bitllet sense signatura el rotatiu deixa clar que “el líder de Solidaritat Catalana per l’Independència [sic] té garantit el dret a la lliure expressió” i que “en cap cas es pot justificar l’intent d’agressió que va patir”. Però just després afegeix: “La seva visita es pot interpretar com una provocació, doncs no sembla allò més encertat convocar un acte de caràcter independentista i catalanista en ple centre de València (…) i sabent la resposta que amb tota probabilitat causaria”. Batalla de València en estat pur. Maria Consuelo Reyna deu estar contenta que la llavor que ella va plantar continuï ben viva i capaç de reaparèixer quan faci falta. La bona notícia és que els propis lectors de Las Provincias es donen compte de la justificació de la violència i –fet inaudit- els comentaris a la versió digital que li recriminen una informació tan esbiaixada són majoria.

El problema, però, no ha estat la cobertura de Las Provincias, tan d’esperar com l’agressió mateixa, sinó que ha arrossegat a la resta de mitjans a banda i banda del Sènia. Excepte l’Ara, la majoria de diaris de Barcelona i València destacaven l’anècdota –l’intent d’agressió, que ni va arribar a tal, per cinc ultres comptats- enlloc de la notícia, la presentació d’un nou projecte polític al País Valencià. Un panorama que, amb molta mandra, denunciava incansable Vicent Partal a l’editorial de Vilaweb.