Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

oriolaNomés fa falta mirar el curtmetratge que l’Ajuntament d’Oriola ha encarregat a l’empresa Virtual Company per promocionar el mercat medieval que es realitza a la capital del Baix Segura –el “més gran d’Espanya”- per adonar-se’n del despropòsit. Emmarcat en una estètica centreeuropea molt allunyada de la nostra edat mitjana, la història narra com un exèrcit de dracs diabòlics pretenen atacar Oriola per arrancar-hi l’últim “sobirà estendard de la santíssima creu” i prendre als oriolans la llibertat i sumir-los en un regne de foscor. Un argument i una retòrica en absoluta línia amb els sectors més reaccionaris de l’Opus Dei.

Però per als que, a més, coneixen Oriola la cosa és encara més greu. Actualment l’Ajuntament té un plet amb l’advocat local Jose Luis Manzón, qui l’ha denunciat per mantenir una creu de grans proporcions –a la penya que domina la ciutat i visible des de tota la vall- sobre terreny públic, el que al seu parer viola l’aconfessionalitat que preconitza la Constitució espanyola. Els més malpensats, també, asseguren que Lorena, la princesa que ha d’ajudar a l’heroi Origor a salvar la creu i el poble, s’assembla miraculosament a Mónica Lorente, alcaldessa d’Oriola.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

El cas ja ha causat enorme polèmica a Oriola, amb declaracions públiques de l’oposició i l’equip de govern i desenes de comentaris als mitjans digitals locals. L’enfrontament inclou, a més del contingut, acusacions sobre el pressupost –50.000 euros- i l’origen de l’empresa, que és la mateixa que va realitzar els audiovisuals i les webs de la campanya electoral del PP. Qui s’ho ha pres amb més humor és Manzón, que en unes declaracions a Levante trobava divertit que el comparessin amb Llucifer: “etimològicament no és mal nom, ve de llum. Les llums de la raó són les impulsores de la croada laica”.

La campanya també conté altres errades de tipus històric, com explicar la importància de la participació d’Oriola a les Corts de Castella i Lleó, quan en realitat va estar molts més anys integrada al Regne de València.