Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

31-d mallorcaEl diari El Mundo ha dedicat una atenció molt especial a la crema d’una bandera espanyola i els avalots de la manifestació a Palma en motiu de la Diada de Mallorca que se celebra el 31 de desembre. De fet, és el mitjà que ha gastat més paper per explicar les detencions de tres membres de l’organització de la manifestació acusats d’agredir dos policies i un palmesà. Però l’article en què es narren aquestes detencions contradiu la versió dels fets que havia explicat el mateix diari en dos articles anteriors. El periodista que el firma, especialitzat en escriure notícies en contra del català, sosté una versió incoherent amb la del redactor de successos que va cobrir la manifestació. Contradiu el seu company de redacció, sense citar cap font, tot i que ell no va ser a la protesta. A més, publica fotografies, noms i cognoms de dos dels detinguts -que, recordem-ho, no han estat condemnats-, fa afirmacions contínuament sense explicar d’on les treu i se salta alguns dels principis deontològics bàsics que tot periodista hauria de tenir presents.

L’autor de la notícia publicada el 18 de gener, afirma que els dos policies i el ciutadà que van quedar lesionats van ser ferits quan els membres del cordó de seguretat de la manifestació “van crear una barrera per evitar que els policies fessin detencions”. Diu que tot plegat va acabar amb diverses persones al terra “dos dels quals eren policies que van patir una lesió lleu en un ull i l’altre en una cama”. A més, afirma que “un ancià que passava per allà va intentar ajudar els policies i va rebre un cop de cadira a la cara”.

En aquesta versió no se cita cap font tot i que el redactor no era a la manifestació. Si la comparem amb la crònica firmada per un periodista de successos del mateix diari el 31 de desembre, però, els fets canvien. Allà s’hi deia que els policies van “llançar-se sobre els que intentaven cremar la bandera”, alguns “dels simpatitzants maulets” van col·locar cadires entre els qui cremaven la bandera i els policies i que “hi va haver moments de tensió i de cadires volant”. Explicava llavors que un senyor “que passava per allà” es va endur un cop de cadira a la cara. Deia que d’aquest avalot els dos policies van quedar ferits i que, amb tot, els agents van recuperar la bandera i que els maulets van fugir. No va ser fins després de tot això que “el propi servei d’ordre de la manifestació va intervenir per evitar mals majors”. Una redactora de política d’El Mundo torna a descriure els fets d’una manera semblant, en un article publicat el 6 de gener arran de la roda de premsa que va fer l’Esquerra Independentista de Mallorca. La periodista cita “testimonis oculars” i explica que els ferits van ser abans de la intervenció del servei d’ordre.

La diferència clau és aquesta: el periodista que explica les detencions diu que els tres lesionats ho van ser per la intervenció del cordó de seguretat, que pretenia evitar detinguts, mentre que els seus dos companys del diari havien afirmat abans que les contusions van ser abans de la intervenció del servei d’ordre, que tan sols volia “evitar mals majors”. I perquè és important? Doncs és clau: els dos independentistes detinguts contra qui dirigeix el seu punt de mira l’últim article d’El Mundo eren del servei d’ordre, van intervenir als incidents posant pau amb el cordó de seguretat i no poden tenir cap responsabilitat respecte de les lesions perquè aquestes es van produir abans que el cordó actués. De fet, tots dos, David Pujol i Guillem Colom, duien el guardapits de l’organització.

Però què significa aquest canvi dels fets? D’una banda, que Aguilera desacredita els seus dos companys de feina sense adjudicar cap font i sense haver estat al lloc dels fets. De l’altra, que el periodista o bé ha forçat els fets per fer encaixar allò que li han explicat amb allò que havien publicat els seus companys o bé que ni tan sols ha llegit bé els seus companys i ha publicat directament una versió facilitada per la policia o algú pròxim a la policia.

Si és premeditat, si ha canviat l’explicació dels fets conscientment, és molt greu. Però si no, també ho és: vol dir que s’ha fiat d’una sola font, segurament de la policia o propera a la policia, que no ha contrastat els fets i que no llegeix els articles dels seus companys de feina. O que els ignora deliberadament. Amb tot, cal tenir en compte que donar per bo tot allò que diu la policia és un problema crònic de tots els diaris de les Illes Balears.

Ara, a l’article sobre les detencions hi ha més problemes: la fotografia de David Pujol, per exemple, s’ha tret de Facebook, vulnerant la intimitat del detingut d’una manera que segurament acabarà als tribunals. A més el periodista enumera tota mena de fets que suposadament han comès els dos independentistes sense dir d’on els treu o citar cap font que en donin credibilitat. Diu que David Pujol té antecedents. És fals que tingui antecedents penals, va haver de pagar una multa per una pintada. De l’altre detingut, Guillem Colom, el periodista diu que participa “a tots els tumults, amb empentes i escopinades a policies per enmig”. Altra vegada, sense citar cap font. És que aquest periodista també hi ha estat, a tots aquests tumults? D’on la treu, aquesta afirmació? I si Colom té per costum empènyer, pegar i escopir policies, com és que mai no l’han condemnat o jutjat per això?

De fet, el text fins i tot es contradiu a si mateix en diversos punts. D’una banda diu que els tres detinguts són “veterans de l’independentisme mallorquí”. De l’altra, que el tercer detingut, Roberto C., “no està tan vinculat com els altres dos als grups independentistes de Balears”. A més, al final de la notícia afirma que grups de Democracia Nacional i l’MSR “van fer front” a la manifestació, quan en realitat només van aparèixer a la plaça d’Espanya, a l’ofrena floral. El text és un cúmul de despropòsits escrit amb la clara intenció de desacreditar tan com pugui dos activistes.