Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

sortuSortu, la nova formació de l’esquerra abertzale, “desenvoluparà la seva activitat des del rebuig a la violència com a instrument d’acció política o mètode per aconseguir objectius polítics, sigui quin sigui el seu origen i naturalesa; un rebuig que, obertament i sense embuts, inclou a l’organització ETA”.  ¿És una declaració d’intencions democràtiques i pacífiques prou contundents? ¿Es llegeix una crítica explícita a ETA? Doncs sembla que no.

Pràcticament cap mitjà, excepte Gara i La Vanguardia aporten gaires arguments jurídics ni citen parts massa llargues dels estatuts de la nova formació per explicar o justificar una no legalització immediata. Amb força prudència, els diaris de Barcelona es limiten a plasmar les declaracions dels membres del Govern espanyol on es parla de “voluntat”, credibilitat” o “molta exigència”, termes que fan pensar més en una relació sentimental –on primen les sensacions- que en una qüestió purament jurídica.

Mentre molts lectors es pregunten en els seus comentaris sobre quin és el problema, si realment els estatuts fets públics ahir s’adeqüen a la llei, els membres de l’executiu tiren pilotes cap a les teulades judicials sense que cap periodista pregunti massa, en els casos en què poden fer-ho, ja que el lehendakari Patxi López no va acceptar preguntes a la seva roda de premsa. Al final, doncs, impossible assabentar-se perquè, en aquest cas, complir la llei no és suficient.

Un problema, per cert, que no té la caverna. Per La Razón, sense anar més lluny, ahir “ETA presentava el seu nou partit”. Una autèntica realitat paral·lela a què els ha dut la boja cursa cap a l’extremisme que domina la premsa madrilenya.