Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

eines11portUna Generalitat financerament esgotada, un cúmul de grans obres inservibles i, a vegades, ni tan sols acabades, casos de corrupció a cabassos, uns serveis públics degradats i… una més que previsible victòria del PP a les properes eleccions de maig. Per tractar d’explicar aquesta contradicció, la revista Eines ha dedicat, de forma monogràfica, el seu darrer número a treure-li l’entrellat al Levante feliz. I la seva presentació es va convertir –en un Octubre ple a vessar- en una prova evident que és molta la gent que necessita entendre-ho.


Per Áurea Ortiz, professora d’Història de l’Art a la Universitat de València i membre del consell de redacció d’Eines, “el concepte de Levante feliz prové del segle XIX, d’eixos quadres de Sorolla en que no apareix mai cap llaurador treballant, tots estan cantant, ballant i menjant paella, i ha quedat fortament ancorada a l’imaginari col·lectiu”. Un regionalisme benentès on el què importa és que “València està molt moderna” i qualsevol crítica és fruit dels “envejosos i els mal valencians”. És l’actitud que descriu un neologisme de la politologia valenciana conegut com “meninfotisme”. Uns estereotips que, per Ortiz, “no es poden menysprear, doncs sense aquests és impossible entendre la cultura i la societat actuals”.

En la mateixa línia, l’escriptor i professor de la Universitat de València, Josep Izquierdo, matisa que “no podem pensar que València és diferent. Això és un fenomen europeu, sols que amb característiques pròpies” i, per demostrar-ho posa l’exemple d’Itàlia. Segons Izquierdo el fet valencià l’explica l’enorme transformació social dels darrers 50 anys, on els “casos particulars li han guanyat espai al bé comú. I en aquest panorama la dreta gestiona millor els patronatges que l’igualitarisme esquerrà. Mentre l’esquerra no s’adapti als nous temps no té res a fer”. “Fuster va dir –continua- que el país Valencià seria d’esquerres o no seria i en canvi la població ha interioritzat que la València moderna, el Levante feliz, serà de dretes o no serà”.

Però a pesar de la profunditat del missatge –i també dels canvis culturals que cal escometre- entre el públic assistent domina una urgència: què fer davant les properes eleccions de maig? La il·lusió que despertaven les possibles respostes també expliquen, en bona mesura, els resultats que s’esperen.