mapa2En un exercici que sembla un càstig d’escola franquista, l’editor –català- és obligat per la defensora de l’espectador de TVE a repetir una mitja dotzena de vegades que “la Corona catalano aragonesa mai va existir”. El vídeo mostra una humiliació pública més propera a una acció de reeducació de la revolució cultural que a una rectificació periodística. La inclusió de la frase “els territoris de la Corona catalano aragonesa” en una peça sobre el Cant de la Sibil·la va provocar la queixa furibunda d’un espectador aragonès on advertia que “l’únic regne va ser el d’Aragó i Catalunya no era més que un grapat de comtats autònoms”.

El problema comença quan la defensora de l’espectador pregunta “i si la Corona catalano aragonesa mai va existir, com es que es va citar en la notícia?”. Al que l’editor balbuceja que “ens vam refiar d’una font que era una autoritat en la matèria, ja que aquesta corona mai va existir”. Llavors, com és que existeixen autoritats en la matèria que afirmen amb tanta naturalitat fets que mai van existir? No hauria de desconfiar un periodista de l’autoritat que li assegurés que les piràmides les van construir extraterrestres?

És cert que a l’edat mitjana el títol de Rei provenia per ostentar la Corona d’Aragó, mentre que el rang català es limitava a Comte de Barcelona –amb poder sobre tot el Principat- i que en l’època, excepte en comptades ocasions, els documents institucionals es refereixen a aquesta entitat com a Corona o Regne d’Aragó, ja que els governants preferien el títol de rei. Però també ho és que aquest no era un regne homogeni, sinó una confederació de territoris i que el concepte de sobirania medieval era molt diferent a l’actual –de la que, dit de passada, se’n podrien aprendre algunes coses,- i parlar de Regne d’Aragó podria ser confús. A més, els reis d’aquesta corona parlaven català, vivien majoritàriament a Barcelona, eren enterrats a Poblet i la seva política –com l’expansió mediterrània- responia en general als interessos de la burgesia barcelonina.

Per evitar haver de donar tantes explicacions, la historiografia del segle XIX va encunyar el terme “Corona catalano aragonesa” o també “Confederació catalano aragonesa”, que expressava molt més fidelment la realitat medieval. Aquest terme va ser utilitzat amb normalitat fins i tot durant els pitjors temps del franquisme, quan es podia trobar en llibres escolars. El problema va arribar amb la transició, quan el que era una qüestió historiogràfica es va polititzar –d’una manera similar al que va passar amb el tema del valencià- i es va fer servir com a arma d’atac contra “els mites nacionalistes”. Sorprèn trobar a internet desenes de referències a la “Corona catalano aragonesa que mai va existir”, no sols en obscurs blocs espanyolistes, sinó també a mitjans com el Heraldo de Aragón, diari més venut del país veí, i fins i tot existeixen grups de facebook al respecte. Una autèntica campanya que, amb molta menys virulència, s’assembla a la que els blavers tenen emplaçada contra la unitat de la llengua –però que una majoria de catalans ignoren feliçment,- l’objectiu final de la qual seria negar que Catalunya va ser mai un país independent, extrem al que ja sols hi arriba la minoria més eixelabrada.

S’ha d’agrair la ràpida i contundent resposta de la defensora de l’espectador de TVE a les demandes dels seus defensats, encara que no es va mostrar tan contundent amb el famós vídeo d’“Españoles por el mundo” sobre Jerusalem, que després de ser retirat del web de de la cadena va ser reposat a instàncies de l’ambaixador israelià. També se la va trobar a faltar quan hi va haver queixes per l’acomiadament del darrer corrector català de l’ens o per l’acusació sense proves a diaris digitals alternatius d’organitzar els avalots de la vaga general.